Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El que queda de l'antic edifici de la Reial Fàbrica de Pisa Fina es troba a l'Avinguda de Castelló 4. Va ser creada pel IX comte d'Aranda el 1727, però va ser el seu fill, que va formar part del governs il·lustrats de Carles III i Carles IV, qui va impulsar de manera decisiva la manufactura. Per aconseguir bons resultats en la porcellana va contractar diversos mestres estrangers, com ara François Haly (1751), Johann Knipffer (1761), François Martin (1774) o Pierre Cloostermans (1787). La fàbrica es va tancar el 1895. Tanmateix, la història d'aquesta tradició industrial ha quedat recollida en les sales del Museu de la Ceràmica fundat el 1988. En les sales dedicades a la porcellana podem llegir el fragment d'Els secrets de Meissen, de Josep Palomero que tracta de la Reial Fàbrica.
Al voltant dels mesos en què s'esdevingué la fi de les hostilitats, però, l'interessant cartipàs, protegit convenientment de la pols del camí i d'altres agents atmosfèrics, era transportat al calaix camuflat del seient del cotxer d'una vistosa berlina negra. Aquest carruatge lleuger i confortable concebut a Berlín per a ús de l'elector, es dirigia pel camí reial a Saragossa. Tenia l'objectiu d'arribar, al cap d'unes jornades, en una fonda discreta de les proximitats de la vila de l'Alcora, al Regne de València.
D'aquesta població era propietari natural el desé comte d'Aranda, patrici il·lustrat que gaudia d'una fortuna suficientment poderosa per a garantir, al preu que fos, que la fàbrica que hi havia fundat el seu pare el dia primer de maig de 1727 i que ell regia en l'actualitat, cogués les primeres peces de porcellana de la Corona d'Espanya. La noble manufactura de pisa de l'Alcora havia gaudit d'una gran fama entre les famílies aristocràtiques del món civilitzat. No havia de passar un sol dia, doncs, sense que la Reial Fàbrica fos admirada, a més, per coure-hi als potents forns de llenya objectes d'una porcellana extraordinària.
Un motiu més, especulava el comte, per a continuar obtenint així la consideració i el favor d'Isabel de Farnese, duquessa de Parma i de Piacenza. Amb la vídua de Felip V, sempre que aquesta li havia concedit reial audiència a La Granja de San Ildefonso -on des del 1747 maniobrava, retirada i apartada de la cort per voluntat de la sobirana d'Espanya, Bàrbara de Bragança-, Aranda havia mantingut relacions-excel·lents. No ja només perquè el militar aragonés hagués comandat victoriosament les tropes de la corona en les campanyes de successió del regne de Polònia i de l'imperi d'Àustria, sinó pel fet que ambdós odiaven tant els jesuïtes com abans ella havia abominat la princesa d'Orsini.
Altres indrets de Alcora, l':