Mesquita de la Xara

És l'única mesquita, juntament amb la de Xelva, a la comarca dels Serrans, que es conserva al país. Està situada a uns 400 del monestir de Santa Maria de la Valldigna, envoltada de tarongers. És de planta rectangular i té la particularitat quasi única d'estar orientada cap al sud, tal vegada per influència de la mesquita de Còrdova, i no cap al sud-est com era habitual, en direcció a la Meca. El topònim de La Xara pot ser provingui de "as-sacrà" ("l'estepa", "la garriga"). Fou construïda al voltant del segle XV per donar un lloc de pregària als musulmans que hi vivien després dels assentaments cristians de la Valldigna. Quatre pilars divideixen el seu interior en tres naus. A l´esquerra de l'antiga porta musulmana existeix una escala de caragol amb una antiga funció de minaret, des d'on l'alfaquí cridava els fidels a l'oració. La Quibla és l´element més important ja que assenyala la direcció de la Meca. S'hi mantenen els arcs del mihrab al mur de la Quibla. A l'exterior de la mesquita, podem trobar l'antic pou de les ablucions. A dins o fora podem servir-nos com a lectura d'un delicat i breu poema que li va dedicar Josep Piera.