Santa Maria de la Valldigna

Comarca:Safor
Coordenades: 39.042698, -0.305627

El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna va ser fundat pel rei Jaume II el Just el 1298. Segons la tradició, en passar per aquesta vall el rei s'impressionà per la seva bellesa i li va dir al seu capellà fra Bononat de Vila-seca: "Vall digna per a un monestir de la vostra religió", a la qual cosa el clergue respongué: "Senyor, Vall digna". I així fou com Jaume II va concedir les terres a l'abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca en la vall que, des d'aleshores, s'anomenaria Valldigna. Es va començar a construir-se al segle XIV, conformant l'estructura completa del conjunt al voltant del claustre, d'acord amb els cànons del gòtic cistercenc, amb dues renovacions després de les destruccions dels terratrèmols de 1396 i de 1644, amb substitucions completes, noves dependències i enriquiment barroc propi dels segles XVII i XVIII. L'any 1835, amb la desamortització, el monestir fou abandonat pels monjos i venut a particulars. Començà una etapa de destrucció i enderrocaments de la majoria d'edificacions i la venda dels carreus dels arcs i les lloses com a material de construcció. L'exemple més conegut és la venda dels arcs gòtics del claustre alt del Palau de l'Abat com a element decoratiu de la mansió del Canto del Pico, a Torrelodones (Madrid). L'any 2007 va ser restituït a aquest monestir i reubicat al seu lloc original. L'any 1991, la Generalitat Valenciana l'adquirí i començà les actuacions arquitectòniques i arqueològiques per a la seva recuperació. En qualsevol punt del monestir però, especialment, en l'interior de l'església i en el claustre, ens servirem com a lectura d'un fragment de la Crònica de Pere el cerimoniós; de textos de Teodor Llorente, en què narra la visita que hi féu a finals del segle XIX; d'un fragment de novel·la de  Ferran Garcia-Oliver que posa l'exemple dels monjos en l'excepcionalitat gastronòmica de la celebració del Nadal i, finalment, un passatge L'últim Roder, de Josep Franco, que narra com abandonen el protagonista només néixer en la porta d'un monestir que segons l'autor podria ser aquest o els de la Murta d'Alzira i el d'Aigüesvives de Carcaixent.