Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Amb l'enderrocament de les antigues muralles es va començar a dissenyar l'eixample de la ciutat prenent com a eix el Passeig de les Germanies que, al llarg del segle XX, ha anat allargant-se a partir del seu límit inicial, la plaça de Crist Rei. Així doncs, amb els anys s'ha convertit en l'eix que vertebra la trama urbana enllaçant amb les rondes que voltegen la ciutat. En qualsevol dels punts del recorregut podem servir-nos de diferents lectures que hi fan referència: un fragment d'Enllà de l'horitzó, d'Enric Valor, que narra un episodi de la guerra civil; dos poemes de Vicent Andrés Estellés i, finalment, un fragment de No mataràs, de Víctor Labrado que tracta dels controls anarquistes.
Açò fou una desagradable i important novetat per a mi, que en la meua estada a Gandia havia gaudit d'una temporada de calma quasi absoluta llevat d'una nit que ens sorprengué una llarga alarma quan estàvem sopant en la guingueta, per uns avions que es veu que passaren, alts. Cap soldat no vam voler alçar-nos de taula, i els cambrers, davant aquell exemple, no deixaren el servei per refugiar-se en la fosca del tarongerar. Les fadrines xisclaren i algunes van desaparèixer. Bé, després tornaren com avergonyides. Jo trobe que el soroll el causaren avions de Mallorca que anaven a bombardejar terra endins. Tot açò féu dir un dia a Xolvi:
-Es veu clarament que la dreta de Gandia té més influència que la d'Alacant.
Gandia, els horts a les nits de l'estiu,
camí del Grau o camí del misteri,
intacte encís o bé l'encant primer.
Pedra de llum, ara de llum, Gandia.
Garbellaré castament el teu nom.
Passeig
Aquell carrer que davallava al riu
entre una olor grata de vaqueries,
i el capaltard, la plaça del Segó,
carrers que fan un colze de vegades.
Els clars carrers amb què anomene el dia!
Amb cobertors escampats als balcons,
intimitat de rajoletes, casta,
pecaminós un amor profundíssim.
Aquella olor d'encens penetra el dia;
sonen metalls i navega la festa
i hi ha, per tot, una humil alegria.
Misses majors, regals episcopals,
i rams papals que decoren els plats.
Per tu, ciutat, encara crema el sucre.
A l'encreuament de Terrateig, van trobar una barricada de milicians. L'autobús s'hi va atura. en van pujar dos a comprovar la identitat i la condició dels passatgers. El salconduit que els va allargar era impecable. No hi havia res a dir. Li'l van tornar. Se'l va ficar a la cartera. Un d'ells, potser penedit de l'actitud massa respectuosa que havia mostrat davant el senyor retor, abans de saltar a terra, va dir a l'altre, eixe no arriba a Gandia. Ho va fer en veu prou baixa perquè ho sentiren en tot l'autobús.
No ho va encerrar. Ningú el va molestar i van fer cap a Gandia. El pare, la germana i ell van baixar de l'autobús al passeig de Germanies. Van camejar per la ciutat. En travessar la plaça del mercat, van veure eixir fumeguera per la porta de la seu. El mateix dia, el mateix moment que a Montitxelvo encara feien missa, a Gandia ja cremaven l'església. Es van afanyar cap al carrer de Sant Pasqual, on tenien parada les tartanes i, en la tartana de Colau, van arribar a Bellreguard. Com era previsible, els milicians vigilaven l'entrada del poble i el pobre capellà va creure que, si aquells sabien que ell havia arribar al poble, no calia amagar-se.
Altres indrets de Gandia: