1
A finals del segle XV i ja amb els Borja com a nous senyors, la duquessa María Enríquez va reprendre l'ampliació i enriquiment del temple, aconseguint d'Alexandre VI una butlla que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el 26 d'octubre de 1499. És una església gòtica amb una sola nau de 14,50 metres de llum, amb nou trams, vuit capelles laterals situades entre els contraforts, coberta amb voltes de creueria de gran pendent (fins 20,50 m.) i sostre recolzat directament sobre la plementeria. La Porta dels Apòstols està formada per una successió d'arcs apuntats formats per tres peces de carreus en els laterals i dovelles, amb dues portes. Degué tenir una teulada petita per a protegir-la de la pluja, com apareix en gravats i fotografies més antics. S'han col·locat unes rèpliques de les escultures substituint les desaparegudes, a uns 1,5 m. del terra i que representen a una Mare de Déu amb el Nen (al mainell), els dos apòstols sant Pere i sant Pau als costats, al timpà hi ha un Déu Pare de 1,90 m. flanquejat pels arcàngels sant Miquel i sant Gabriel. Sobre el dintell de les dues portes hi ha l'escut dels Borja-Enríquez. Dalt la portada existeix una gran rosassa de 4,20 m i decoració flamígera, i a banda i banda, dues làpides commemoratives amb lletres romanes, i no gòtiques, signe de modernitat. en qualsevol punt de l'interior podem servir-nos de lectura d'un fragment de l'Oració a la Verge Maria", de Joan Roís de Corella i el sonet dedicat a una col·legiata, de Vicent Andrés Estellés.
