Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La casa on viu i escriu Ferran Garcia-Oliver es troba al número 6 del carrer del Mig de Beniopa. En ser-hi al davant podem servir-nos com a lectura dues breus anotacions del dietari El vaixell d'en Genseric.
A casa les flames crepiten en la llar. Isabel i les nenes dormen. Els ulls ja no m'aguanten la lectura. Apague el flexo. No hi ha més llum que la de la llar. Els colors de les parets s'han volatilitzat, la decoració exigua i el mobiliari s'han fos en l'ombra. La casa, així, és la mateixa que fa quaranta anys. A ulls clucs endevine on és el taulell de la tenda, els sac d'arròs o les marraixes del vi dels pobres. És la tenda dels Panxaverda: el pare discuteix amb els parroquians; la mare li dirigeix una mirada perquè es continga; l'àvia dorm en la cadira baixa de boga, els meus germans tornen d'escola.
El foc és un déu del temps.
El poble es vesteix d'aromes seculars. És com si Beniopa tornara a la infància, perquè els pobles posseeixen la seua pròpia biografia, i és una història que s'escriu amb lletra d'alegries i misèries, d'esperances i renúncies, de records amables, i a voltes d'un llanguiment que els porta a la desaparició. Sovint ignore si Beniopa respira o jau sepultat sota la llosa de l'oblit. Però els dies que precedeixen la festa de Nadal, pressent la seua vida en la recuperació d'una trama de complicitats, en els gestos cordials i en les xarradetes -«barrets», que en diem per ací- de les dones enmig del carrer, sense cap inquietud per l'avanç de les busques del rellotge. Els barrets s'allarguen melodiosament com un acordió, i només s'interrompen per saludar els veïns i els amics: «Bon Nadal, Vicent», «Bon Nadal, Maria».
A la vesprada és quan les olors creixen i es fan més llamineres. Des del terrat de casa exhale les aromes de tots els pastissets d'aiguardent, de cacauet i d'ametla acabats d'eixir del forn. Hi ha com un tel invisible per sobre el poble, com una flassada de perfums ensucrats, que encomanen un goig de viure. La felicitat humana és consubstancial a una gastronomia enraonada, a condició que de tant en tant la correcció esdevinga joc, fantasia i màgia: transgressió, en un mot.
Altres indrets de Gandia: