De Beniopa estant, el sol cau a plom...
Autor:
Ferran Garcia Oliver
Obra:
El vaixell de Genseric
, 2007
De Beniopa estant, el sol cau a plom darrere el Racó de Bon Dia i el Molló de la Creu. Ambdues s'engoleixen el sol ben prompte, quan encara ronseja a certa altura. Són muntanyes petites, per davall dels cinc-cents metres, però atès que arranquen pràcticament des del nivell del mar i, sobre uns malucs amples, s'alcen formant un mur de pedra colossal. El crepuscle no s'allarga amb la mandra habitual. Com menys ho esperes, agafa un fort ritme accelerat. Llavors es congria una combustió silenciosa darrere el Racó de Bon Dia i el Molló de la Creu. El pintor enorme de la natura llança damunt els blaus del cel, forts o esblaimats, pigments vermellosos, mironians. L'apoteosi roent a l'altra banda de les muntanyes té la bellesa del foc. Si un avió passa per damunt descriu una línia brillant, recta i prima, perquè allà dalt encara regna la llum solar. La netedat de la volta anuncia la prompta vinguda del fred. Si un dia, per contra, el ponent bat enèrgicament, els núvols estenen tot de matalassos bonyeguts, ara i adés barrets vistosos i estrafolaris pels cims de roca. Ja no és possible la interjecció pura de la il·luminació carmesina, però els núvols, embuatats de roig i negre i blau fosc, escenifiquen batalles de monstres, la sabana, un rellotge d'arena i tot el que la imaginació tinga a bé de brindar-nos i sense costar ni un xavo. Quan la nit s'apropa amb les mateixes cauteles que el guepard, el perfil de les muntanyes és l'últim que es resisteix a desaparèixer. Poques coses tan boniques es poden contemplar des del poble, gasivament amè per a les expansions de l'estètica.
