1
El castell es va alçar al segle X, època califal. El 1239 passà a mans cristianes. Durant la Guerra dels dos Peres va ser pres pels castellans i recuperat pels aragonesos. Va servir de defensa contra els pirates barbarescs durant el segle XVI. Al XIX, va tornar a tenir importància militar durant la Guerra de la Independència i les guerres carlines. Durant aquestes últimes, es va modificar la torre Major, demolint la seva estança amb volta per formar una plataforma per fusellers. Entre 1891 i 1897, es va construir el santuari de Nostra Senyora del Castell, obra de l'arquitecte Josep Maria Belda. Aquesta edificació va suposar la supressió de l'albacar vell. Un calvari ben conservat ressegueix el camí que de la ciutat arriba al castell. Situats en qualsevol punt del recorregut o bé en la plaça del santuari o a la terrada del castell, tenint una magnífica vista sobre el tram final del riu Xúquer abans de la desembocadura al mar, llegirem sonets de Martí Domínguez i Barberà i Josep Palacios i un poema de Vicent Andrés Estellés .
