Les Columbretes

Comarca:Plana Alta
Coordenades: 39.893539, 0.684992

L'arxipèlag de les Columbretes el constitueixen diverses illes i illots: l'Illa Grossa, la Ferrera, la Foradada i el Carallot. A més, existeixen nombrosos esculls i baixos, com Baluato, Cerquero, Xurruca, les Roques del Carallot, Bauzà i Espinosa, entre d'altres. Les Columbretes estan assentades sobre fons de 80 metres de profunditat, la qual cosa permet una gran varietat de vida en ser l'únic refugi natural de la zona per als peixos que hi habiten. L'illa Grossa té un perfil en forma de mitja lluna o arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. Aquesta mena de mitja el·lipsi d'aproximadament 1 km de diàmetre té dues elevacions principals, unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més alçada, que rep el nom de mont Colibrí o Colibre, està situada al nord de l'illa, i el far construït en aquest turó constitueix el punt més alt de l'arxipèlag, amb 67 metres d'altitud. Els faroners van abandonar les illes finalment el 1975, any en què es va automatitzar el far, i les Columbretes serviren com a camp de tir militar de l'exèrcit espanyol i americà des d'aquest any fins al 1982.

Hi podem fer lectures ben diferents. La primera, un fragment de Flor de maig, de Vicent Blasco Ibáñez que narra un viatge al cor de les illes; seguirem amb un de Seidia, de Joaquim Garcia Girona, en què són denominades amb el nom antic de Montcolobre, que narra l'episodi en què el vaixell que venia de Mallorca a auxiliar amb aliments els assetjats de Borriana és assaltat per naus pirates que hi tenen aixopluc provenint del nord d'Àfrica; un text de Joan Fuster que en parlà en el seu Viatge sense haver-hi posat els peus i, finalment, la rèplica que en féu Joan Garí commemorant els cinquanta anys de l'edició de l'obra fusteriana.