Autor:
Carme Miquel i Diego
Obra:
La mel i la fel
, 2011
El Montgó
Des de la talaia que constitueix el meu cim -Cap Gros en dieu vosaltres- abrace la vostra vida. Sóc testimoni permanent de la vostra existència i amb el pas del temps hi he esdevingut l'eterna muntanya màgica que us acompanya, la que observeu per saber quin temps farà, la que mireu amb ansietat per copsar en les ombres dels cingles, si el sol ja hi marca l'hora de migdia. També sóc l'enorme rocam que us serveix de punt de referència si us trobeu al mig de la mar, el que, imperceptiblement per a vosaltres, us embolcalla i us acarona amb calidesa.
A les roques dels meus vessants, arriben les vibracions del batec dels vostres cors i les onades dels vostres pensaments són atrapades en l'interior dels avencs que creuen les meues entranyes. Sóc vigia passiu alhora que dipositari etern del vostre món, un món semblant al que viuen els protagonistes de les històries que us expliqueu al racó del foc per escurçar les llargues nits d'hivern.
A les simes que l'aigua ha fet en el meu interior; habiten els vostres dimonis i a les coves que s'obrin en la meua rocallosa pell han fet màgia, tant els primitius pobladors que volien atrapar el menjar de cada dia, com els eremites que amb herbes us guareixen dels mals. I dimonis, verges, sants i animetes dels difunts, són els vostres déus, bons o dolents, que arriben surant per la mar els dies de tempesta o s'apareixen sobre les retorçudes branques de les mil·lenàries oliveres. Són els déus que acompanyen les vostres ambicions i la vostra resignació.
Les valls de verdes vinyes que s'estenen als meus peus arrepleguen totes les ansietats i les tanquen en els penjolls de raïm daurat que us oferirà l'estiu, mentre que les figueres que s'escampen com taques meloses, fan de vosaltres, persones que habiteu aquestes terres, gent de parlar dolç.
Els camps de grisenques oliveres aportaran a la tardor l'oli necessari per guarir nafres del cos i de l'ànima i, abans d'acomiadar-se l'hivern, seran les flors dels ametlers, que pintaran de blanc i rosat les meues faldes, les que contindran la vostra esperança en la propera collita.
