Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Durant gairebé tota l'existència del Regne de València, el castell de Xàtiva i la mateixa ciutat en foren una plaça molt important. El motiu era que Xàtiva era l'entrada natural des del Regne de Castella i, per tant, era un punt clau en el control del regne. Aquesta fortificació té els seus orígens en una construcció ibèrica que aprofitava una de les parts més altes de la muntanya en aquest punt (Castell Menor). Els romans, posteriorment, en conquerir-la, van afegir en l'altre punt elevat que presentava la muntanya una segona fortalesa que es comunicava amb l'anterior (Castell Major). Totes dues van ser reformades pels àrabs, que a més eixamplaren la muralla de la ciutat, fins a fer-la coincidir pràcticament amb la coneguda actualment.
Una vegada haurem arribat al castell, a l'entrada ens trobarem amb una torre moderna, construïda en substitució de l'antiga, que protegia la Porta Ferrissa o de Ferro, que era la principal de la fortalesa. Davant d'aquesta es trobava la Porta de Fora (o primera porta) ja desapareguda. Serà el lloc indicat per servir-nos de lectura d'un text de Josep Pla en què ens narra la seva descoberta de Xàtiva.
Xàtiva, posada sobre els flancs d'una muntanya vertical, és — com ja diguérem — una ciutat esglaonada. Els esglaons, fa un moment que els formulàvem. En el terreny comprès entre els teulats de la població i els contraforts, direcció nord, hi ha dues ermites. Una és antiga, que porta, a la façana, els cards dels Cardona — escut que també es veu en el castell de Peníscola — i una altra moderna, sobre el terreny de la qual afloren molts residus romans. S'ha de tenir l'esperança que algun dia tot això se sistematitzarà. Dic algun dia. Quan? La cosa sembla clara; o es va a la destrucció definitiva o s'han de mantenir aquestes antigalles memorables. Són antigalles importants. Raimon em digué que escriví les seves poesies — després convertides en cançons — en una aquestes ermites, mirant el paisatge.
Sobre la muntanya que tanca Xàtiva a llevant hi ha un castell emmurallat, en una bona part. Amb el pas dels segles, el castell anà caient, abandonat. El senyor Molina, fabricant de Xàtiva, el comprà, aquests últims anys, i el restaurà en part. El senyor Molina passà els últims anys de la seva vida en aquesta reconstrucció. Gràcies als seus hereus, el vaig poder visitar. En aquest castell, hi passà l'etapa final de la seva existència el darrer comte d'Urgell, que discutí, amb els Trastàmares, al problema de la sobirania d'aquest país. Tenia raó, però fou desbancat i tancat en una presó infecta del castell de Xàtiva, on morí, completament oblidat. Tot aquest panorama fa basarda, es horripilant. Els ossos del darrer comte d'Urgell, els trobà un erudit local, el senyor Sarthou, que tant ha fet per la nostra història i per la de Xàtiva.
Altres indrets de Xàtiva: