Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 1598 es va posar la primera pedra d'aquesta col·legiata de la mà de l'arquebisbe Joan de Ribera. La construcció s'interrompé moltes vegades, passant per diverses fases i ha durat quasi tres-cents anys. La Seu es va concebre com l'obra més esplèndida de la ciutat, pensant en dimensions catedralícies amb la idea de recuperar l'antic bisbat de Xàtiva. L'any 1973, Pau VI la va declarar Basílica menor.
L'edifici, d'una sola central i dues laterals és de planta de creu llatina i té una longitud de 86 metres, 56 d'amplada en el creuer i una llum de la nau de 16 metres. L'església té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'absis (o del mercat), feta el 1600; les dues laterals, bessones i exemple destacat del barroc valencià; i la façana principal, construïda amb elements romànics i bizantins i acabada el 1920 obra de lluís Ferreres. La primera pedra del campanar, que mesura 69 metres d'alçada i és el segon més alt de tot el País Valencià, es col·locà el 1796 i s'acabà el 1877. A l'exterior o a l'interior del temple ens podem servir de la lectura de dos fragments d'Els horts, de Martí Domínguez i Barberà.
El pintor Cordellat, des del terrat més alt de casa seua, prenia apunts d'un conjunt de teulades grans i petites, dominat en un segon terme per la mitja taronja de l'esglesiola de Sant Bernabeu. Era un conjunt d'una densitat urbana abrupta, una mica vulgar però ple de gràcia, per tants desnivells i jocs de línies, plans i masses, i la simfonieta calenta dels grocs forts, i els vermells, i els grisos verdosencs de les teules, amb la blavor intensa i envernissada de la cúpula. Era un matí clar i ja madur. Tocaren les campanes de la Col·legiata.
¡Quina nit! ¡I que a soles! El fill, a l'estranger; la filla, a l'internat de València. I aquell homenet, que pareixia no haver-se'n anat, sempre davant de mi, melós i falsament compungit, pegant botets i fent-me amb els dits l'acció de qui demana diners. Tot era fosc. Em semblava haver caigut en una cova humida i llarga, sense eixida, sense cap... Vaig sentir tanta por que no em gití al llit. A la matinada, aní a missa primera, a la Col·legiata. Tenia necessitat de veure els seus murs tan grossos, les seues voltes de pedra; ¡necessitat de sentir la seua fortitud! Missa primera, missa de germans, missa major...
Altres indrets de Xàtiva: