Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La torre de Gilet és una edificació defensiva construïda el 1580. És de planta rectangular i té uns 25 metres d'alçada, de maçoneria de gres roig sense devastar, amb reforços ben tallats en els cantons. Presenta tres cossos diferenciats: el primer o base té forma de piràmide truncada; el segon, de 15 metres d'alçada i en forma de prisma de 8 x 6 metres, és el bloc principal de la torre i s'hi troben compresos els tres pisos; en el tercer cos, es trobava una galeria defensiva, és de major amplària que el segon, i està sostinguda per 32 mòduls. La torre es va restaurar durant els anys 1992-93. Actualment, alberga la Biblioteca municipal. Toni Butxana, protagonista de Només socis, de Ferran Torrent, hi aparca el cotxe en una de les anades al poble, per aquest motiu podem llegir-ne un fragment tenint la torre a la vista o dins de la biblioteca. Podem complementar les lectures amb el poema que Vicent Andrés Estellés va dedicar a la vila.
Gilet
Al bancalet de la porta de casa,
sempre guitant a l'airet de l'aurora,
distret, fumant, com déu de l'odissea,
cel·laves tu la pàtria terrosa,
cel·laves tu les àmfores ocultes,
oïes tu una remor de vi.
D'enllà, d'enllà vindria l'escomesa,
carros de pols i les eigues lleugeres!
Toni Butxana va aparcar el cotxe entre l'església i la Torre de Gilet, el monument emblemàtic del poble, restaurada l'any 1992 seguint el model de la veïna Torre de Benavites, solució que va suscitar en alguns observadors certa desconfiança, però que el consistori considerà coherent amb la construcció original. Amb tot la rehabilitació evità la ruïna de la torre, ja que mancava d'interiors i el seu cos superior estava reduït a uns dobles boquets que no sostenien res, llevat de quatre sobre el costat sud en el quals encara es recolzaven arquets de rajola. La torre, amb el monestir franciscà de Sant Esperit, n'eren els símbols, l'imant que atreia els senderistes més encuriosits pels trets culturals de la contornada. Tampoc l'església estava al marge de la polèmica. Els habitants de Gilet defensaven que tenia la façana més gran de la comarca -vint-i-cinc metres-, però els pobles veïns la situaven com a quarta en aforament -mil metres quadrats. En tot cas, massa gran per a tan pocs fidels. A l'estiu, però, era el lloc més fresc. Tot i que el personal preferia l'aire condicionat dels bars. Dels nouvinguts els darrers anys, Ferran Torres fou dels pocs que havia mostrat interès pels detalls artístics de l'edifici, malgrat no haver-hi trobat un retaule, substituït per un frontispici o pòrtic embellit.
Al Bar Quico, Butxana va saludar els clients i es va adreçar directe al lavabo. Poc després l'amo hi acudí amb un feix de caliquenyos. Des de la darrera batuda de la guàrdia civil, es venien clandestinament. Butxana els preferia als cigarrets. S'empassava menys el fum i, a més a més, com que s'apagaven contínuament, amb un passava gairebé tota la vesprada. Només havies d'observar la quantitat d'octogenaris que en fumaven per adonar-te'n de les virtuts del seu tabac.
En una de les taules de la sala contigua al bar l'esperaven Josep Cata, l'alcalde per majoria abusiva -onze de dotze regidors-, Josep Torres i Mingo. Butxana demanà una cervesa i va seure entre l'alcalde i Josep. Les fitxes del dominó estaven escampades.