Parc Municipal. Glorieta

Municipi:Elx
Coordenades: 38.269374, -0.698022

El Parc Municipal ocupa una part del palmerar d'Elx, una gran extensió de palmeres situada dins el nucli urbà de la ciutat. És el més gran d'Europa amb uns 240.000 exemplars i, al món, només el superen els palmerars àrabs. Al País Valencià, l'únic altre palmerar destacable és d'Oriola, però d'unes dimensions més reduïdes. El principal tipus de palmera és la Phoenix dactylifera, duta pels musulmans durant l'ocupació dels moriscos. El 2000, el Palmerar d'Elx fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El palmerar  es divideix en nombrosos horts o petits terrenys quadrats o rectangulars, on el centre és reservat per al conreu d'arbres de secà com el magraner, mentre als marges destaquen una fila de palmeres que donen ombra i ajuden a crear microclimes més suaus i humits que beneficien el creixement dels altres arbres, més petits i menys avesats al clima sec i calorós de l'extrem sud d'Europa. El sistema d'aquests horts, situats frec a frec, crea una sèrie de dobles files de palmeres, i fa un efecte de "manta de quadres". Junt amb això, el sistema de rec hi és únic: tradicionalment, es regava a manta, és a dir, inundant l'hort amb l'ajut de sèquies. Es feia així sobretot per la mala qualitat de l'aigua, provinent del riu Vinalopó, que, com que conté molta sal, si romania estàtica, deixava la sal damunt del conreu i el feia malbé. La divisió física entre les palmeres a la perifèria i el conreu d'enmig, facilitada també per solcs i canalització en terra, significa que els llauradors podrien regar-los independentment. Com que les palmeres toleren aigua més salina que altres plantes, els regants reservaven l'aigua més neta per al conreu central. Una anotació de dietari d'Antoni Maria Alcover ens servirà de lectura en qualsevol punt del palmerar juntament amb una opinió socioetnològica de Joan-Carles Martí i Casanova.