Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les llacunes de La Mata-Torrevella ocupen part dels termes municipals de Guardamar del Segura, Torrevella, Los Montesinos i Rojals i conformen, juntament amb El Fondo i les Salines de Santa Pola (l'Albufera d'Elx), un triangle de zones humides amb importància internacional. El Parc Natural de les Llacunes de La Mata i Torrevella té una superfície de 3.700 hectàrees. D'aquestes, 2.100 són làmines d'aigua, mentre que la resta correspon a les redones (1.400 hectàrees, la llacuna de Torrevella i 700 la de La Mata). Aquesta actua com a dipòsit escalfador mentre que la collita de sal es realitza a la de Torrevella. En qualsevol punt del recorregut, quan tinguem una bona panoràmica del conjunt, ens servirem del suport lector d'un fragment del llibre Espais naturals del litoral valencià.
Però, igual que al Fondo d'Elx i a les salines de Santa Pola, la vertadera protagonista del paisatge natural és la vida animal silvestre i, en especial, l'avifauna. Aquestes llacunes de la Mata i Torrevella són fonamentals no solament en els cicles migratoris de moltes d'aquestes especies, sinó també com a llocs de nidificació. Hi abunden també les espècies residents i unes altres centrades en l'època estival, per la qual cosa els censos d'ocells més recents parlen de prop d'un centenar d'espècies diferents al voltant de les dues llacunes. De les espècies més cridaneres i més fàcils d'observar per al ciutadà corrent, com el flamenc, a altres especies més delicades com les nidificants camallonga i bec d'alena, passant per un ampli ventall d'ànecs com el sivert, l'ànec collverd, l'ànec xiulador, i altres com el cabussó collnegre, el xatrac d'albufera i el corriol camanegra. Totes ennobleixen el paisatge amb els gralls i el savi vol sobre n horitzó espectacular, especialment els capvespres i les albes d'hivern i de primavera.
L'abundància a les llacunes de la Mata i Torrevella de moltes de les espècies empadronades allí es deu, entre altres, a dos factors especialment cridaners i peculiars d'aquest paratge natural. El primer té a veure amb la temporada de caça: quan la veda s'obri en les veïnes zones humides del Fondo i de les salines de Santa Pola, moltes espècies d'anàtids busquen refugi i salvaguarda en aquestes dues llacunes de la Mata i de Torrevella declarades Refugi Nacional de caça des del 1989. L'altre factor, compartit amb les salines de Santa Pola, és l'existència de l'invertebrat conegut amb el nom d'Artemia salina, aliment fonamental, al costat de les larves de molts mosquits, per a l'avifauna.
A més, i com ja havíem explicat en el capítol dedicat a les salines de Santa Pola, l'Artemia també és un factor rellevant en l'explicació del cicle biològic que crea amb l'avifauna per a millorar l'explotació salinera i contribuir a les tonalitats canviants de les aigües rosàcies d'aquestes llacunes.
Altres indrets de Torrevella: