Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En el segle XIX a Benicarló es produïa un vi d'una alta qualitat anomenat vi de Carlón. Va arribar a exportar-se a països com França, Anglaterra i l'Argentina. Per a fer-ho el 1883 s'inicià l'ampliació del port per a convertir-lo en un de més comercial i es creà la Companyia del Port, però l'arribada de la fil·loxera va acabar amb totes les vinyes i deixà a Benicarló enfonsat en una greu crisi. Avui, el port comercial que arredossa unes cinquanta barques de pesca s'ha desdoblat en un d'esportiu que compta amb 293 amarraments, per a una eslora màxima permesa de 20 metres i amb un calat en bocana de 5 metres. Josep Pla, amb el text que hi podem llegir, ens dona la visió que en va tenir quan navegà fins aquí a la dècada dels anys cinquanta del segle passat. També serà oportú llegir el poema que Carles Salvador dedicà al brogit industrial d'altre temps, els anys quaranta del segle XX.
Amb el motor a mitja màquina, el mar i el vent de proa, entràrem en un ambient més ventejat i plausible. De Vinaròs a Benicarló no hi ha pas gaire distància. No trigàrem pas gaire de navegar-la — a pesar d'haver fet tots els possibles per no anar de pressa. A popa del quillat, s'hi estava bé. En el moment d'entrar a la boca del port, veiérem el castell de Peníscola al sud, sobre el litoral, com si emergís del mar d'una manera insòlita.
El port de Benicarló no és pas tan vast com el de Vinaròs. Quan siguin, però, acabats, només es podran comprendre amb vista al futur — a un futur molt llunyà — i cada un a la seva escala, naturalment. Benicarló és un port de pesca, com el de Vinaròs; però, com que aquest ofici hi té menys volum, encara que sigui més petit, tot hi va balder i produeix una impressió de buidor. És tan fred com l'altre, totalment desproveït d'amenitat, igualment pretensiós. En tot aquest litoral que anem seguint, s'ha volgut, notòriament, i de cop i volta, redimir els pescadors, i la redempció ha consistit a despintoresquitzar els barris dels pescadors i a desplaçar-los de les seves velles cases a blocs de cases modernes, funcionals, primes com orelles de gat, glacials — cases de catàleg simplement.
6.
Els sorolls industrials
Les màquines de ferro giravolten;
es mouen a compàs tots els motors;
hi ha una música estranya, sens cadències,
de corretges, de palanques i tambors.
Trepiden les parets i els bancs de ferro
i els volants demoníacs i dentats;
les sirenes gemeguen en les fàbriques
per damunt dels ferratges engrassats.
Hi ha pertot eixos himnes inharmònics
del martell i l'enclusa que retruny;
hi ha el soroll infernal que arbora l'home
que esbufega i s'embruta cara i puny.
Engranatges bateguen l'encanteri
i els molls tensen les peces sens parar...
Quan les màquines semblen de misteri
surt a dolls la riquesa, el benestar.
Altres indrets de Benicarló: