Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En 1213 Blasco, Balasc o Blai d'Alagón participà en la batalla de Muret, on va morir el rei Pere el Catòlic. Des de 1217, quan acompanyà a Jaume I a Saragossa a la sortida de Montsó, fins a l'any 1236, en què per darrera vegada es troba junt el rei a Montsó, són quasi 20 anys de servei, i serà el seu fill Artal, aleshores, qui el substituirà, i seguirà el rei en la conquesta de València, fins que mor en la primavera de 1239 durant un atac contra el castell de Saix. Hi podem llegir el poema que Vicent Andrés Estellés dedicà a la vila, un fragment de Josep Maria Espinàs i una nota de dietari de Joan Garí
Vilafranca del Maestrat
Franc el teu gest, el teu calaix obert,
el teu passat fou destrossat, malmés.
Ha de tornar la balba mà al teu front!
Han de tornar les mans de la collita!
Han de tornar els amors a les eres,
sempre eixamplant, voluminós, el dia,
sempre eixamplant, dilatant les fronteres.
A claredat, a batalles encara!
Vilafranca és una població urbanitzada en forma de T. El pal central de la T el forma la carretera —en aquest tram Avinguda de Castelló— per la qual he arribat. El braç esquerre de la T és el nucli antic. El braç dret és una part de l'eixample i la prolongació urbana, perquè la carretera ha tombat per aquest braç en direcció a Terol. El punt on conflueix la carretera que arriba recta amb el començament del barri antic, i on la carretera gira, és l'espai públic més obert i concorregut, el centre de Factual batec vilafranquí, perquè és el centre d'observació del que passa o del que pot passar.
En aquest indret hi ha una placa que diu: Plaza Don Blasco. Aquest don Blasco era el senyor Balasc —o Blai— d'Alagó, a qui es deu la fundació de Vilafranca, encara que el primer nucli del terme fos una mica més amunt, al Riu de les Truites.
2-IV-04, DIMARTS (fragment)
El dia d'avui. Un plugim fi, obstinat, al llarg de tota la jornada. A les 7 de la vesprada els fils d'estendre, a la terrassa, aguanten un petit carregament simètric de gotes de pluja, com les fites fútils d'un secret itinerari atmosfèric. El vent del nord, després de la pluja, arrossega núvols d'un blanc brut cap al sud i, amb ells, el fum de la fabrica Marie Claire, que flueix sota el cotó del cel com un òvid esgarriat.
En aquests dies malagradosos, als carrers de Vilafranca no hi ha ningú, i tot es torna fantasmagòric i provisional. La gent, a casa, espera. Aquesta actitud és la més característica, la que ha omplit més hores de vida, de tota la gent de la muntanya.
Altres indrets de Vilafranca del Maestrat: