Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'embassament de Tibi és un dels més antics d'Europa i va ser construït a la fi del segle XVI per ordre de Felip II en la llera del riu Verd o Monnegre, amb la finalitat de subministrar reg a l'horta d'Alacant. Tot i que va sofrir un important trencament en 1697, va entrar de nou en servei el 1738. Ocupa una superfície de 50 hectàrees i té una capacitat màxima de 2 hm³. És una presa de gravetat amb una altura de 46 metres i una longitud en coronació de 65. Un text de Leandre Iborra, que hi podem llegir, ens parla de quin sistema feien servir per netejar el fons i ho lliga amb la figura llegendària de Bernat l'Enrocat.
Des del segle XVI el pantà de Tibi, el més antic d'Europa, ha permès regar els camps de l'Horta d'Alacant. És un pantà que es rebleix de tarquim principalment per les fortes pluges de la tardor que arrosseguen gran quantitat de pedres, rames, terra i fang. Per això, per evitar que en pocs anys s'inutilitzara, cada quatre o cinc anys, se li havia de netejar el fons.
En la part baixa, la presa té dues boques. Una per on sol eixir l'aigua, i l'altra és una espaiosa galeria tapiada amb grans taulons calafatejats que havien de trencar-los a destralades per a netejar el pantà.
Per fer-ho, una persona entrava per la galeria fins arribar a la porta
de fusta que formaven els taulons; després, a colps de destral, treia la fusta, quedant les aigües contingudes per la massa endurida de fang.
Al mateix temps, des de l'esplanada de dalt furgaven amb una llarga barrina fins que aconseguien foradar la crosta de fang; aquell era el moment més perillós ja que la força de l'aigua embassada sorgia impetuosa i arrossegava, en l'embranzida, la persona que havia entrat al túnel i havia destralejat els taulons. A aquesta persona que arriscava sa vida li deien la del darrer servei.
Qui ho feia sabia que s'exposava a morir i que les possibilitats de sobreviure eren una sobre mil. Per això només s'oferia aquesta possibilitat als condemnats a mort.
El pacte era el següent: havien d'entrar al final de la galeria, trencar els taulons i excavar la grossa crosta de fang fins que notaren que començava a sorgir l'aigua, moment en què podien eixir corrent.
Com el més normal era que foren arrossegats aigües avall se'ls feien aquests oferiments: la llibertat si sobrevivia, una bossa amb cinc monedes de plata per a la família i una missa pel perdó dels seus pecats si moria.
Per tota la comarca s'havia corregut la notícia que en Bernat faria el darrer servei. Quan arribà el dia, emmanillat, fou conduït al pantà de Tibi. Des del pont d'accés a la presa fins a les roques que la tanquen per dalt es col·locà la multitud, ja que tots volien veure per a poder contar!
Al peu de l'assut li tragueren les manilles, confessà els seus pecats, abraçà la seua dona i es dirigí cap a la gent que allí es trobava dient-los: - Pel baptisme que vaig rebre i amb el sacrifici de ma vida que vos oferisc, el Nostre Senyor m'aculla en el seu regne. - I amb la destral en la mà s'enfilà cap al fons del túnel.
Abans d'entrar mirà la seua dona, la qual, tesa com una ballesta, li tornà la mirada i dels seus ulls prengué el seu comiat. Un murmuri aspectant recorregué la serra:
- Ha agafat la destral!
- El jutge i l'agutzil s'han col·locat en la part de l'escala!
- Ja entra!
Bernat començà a colpejar els taulons que feien de comporta. Els colps, augmentats per l'eco del passadís, ressonaven secs i tallants en l'àmbit de la serra, produïren un silenci sepulcral. Ningú no gosava murmurar. De sobte, se sentí esgarrar-se els troncs i un estrèpit de roques i fang es mesclà amb els passos de l'Enrocat que veloços intentaren la fugida.
Una tromba d'aigua argilosa, que arrossegava roques i branques del fons del pantà, agafà Bernat i amb fúria se l'emportà riu avall.
Quan les aigües es calmaren, el jutge va fer resseguir el llit del riu fins que, a la desembocadura del riu Sec, trobaren el cos desfigurat i mort d'en Bernat l'Enrocat. El darrer acte de sa vida va afavorir aquells que durant anys havia atemorit.