Castell

Municipi:Penàguila
Comarca:Alcoià
Coordenades: 38.674540, -0.363399

La vila de Penàguila és d'origen musulmà, estigué totalment emmurallada, i actualment es conserven restes dels murs i algunes torres; així com diversos casalots senyorials. El castell, d'origen musulmà, als segles XII i XIII,  ja surt esmentat en la Crònica de Jaume I, està situat en una elevada i inexpugnable penya. Fou la plaça forta des d'on el rebel Al Azrads s'enfrontà al poder reial. Tenint les ruïnes del Castell a la vista o des de dalt estant podem llegir el fragment inicial de la rondalla d'"Esclafamuntanyes", d'Enric Valor. La va arreplegar a Xixona i és una de les més llargues que va escriure.

L'acció s'inicia a Penàguila i es clou a un imaginari regne de Bucària, de fet el nom antic de Bocairent. Va de quatre germans que tenen sobrenoms ben explícits: Esclafamuntanyes, Passaponts, Arrancapins i Plegallana i decideixen anar a córrer món per poder-se guanyar la vida pels entorns de la serra de Mariola. Arriben a un gran palau, Torra- Vella. Esclafamuntanyes, amb una gran maça, baixa al fons d'un pou que, com a nova Alícia, li dona accés a un món meravellós on, després d'enfrontar-se a una serp, un bou i a un gran gegant negre, allibera tres princeses encantades, Primerina, Segorina i Rosa Darrerina, de la qual Esclafamuntanyes en queda ben enamorat. Totes tres són tretes del pou gràcies als tres germans que estiren la corda de fora estant. Veient les riqueses que totes tres els poden aportar per haver-les salvades, decideixen deixar Esclafamuntanyes a dins el pou. Quan aquest penja la gran maça, els germans creuen que pugen el germà i el deixen anar amb corda i tot perquè es mati. El creuen mort i se'n van cap a Bucària el regne de les princeses. Tanmateix, Esclafamuntanyes no és mort i el treurà del pou i gran àliga perquè ell li salva els pollets de ser devorats per un gat cerval. A partir d'ací, l'acció es desplaça a Bucària (Bocairent), on llegirem el fragment final del desenllaç.