Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El cantó Pinyó, entre l'acabament del carrer Sant Nicolau i la plaça Espanya, és com el punt neuràlgic del barri del centre d'Alcoi, el més antic de la ciutat; les seves ampliacions posteriors daten d'abans de 1925. Davant del cantó Pinyó, hi tindrem la plaça d'Espanya (segle XIX), seu de l'ajuntament alcoià i de l'església arxiprestal, on desemboquen els carrers de Sant Nicolau, Sant Llorenç, Sant Tomàs, Pintor Casanova (antic carrer Major) i Gonçal Barrachina. Per la seva orografia, que l'obliga adaptar-se a barrancs i pujols, connecta amb altres barris gràcies al pont de Sant Jordi, el viaducte de Canalejas i el pont de Cristina. Limita al sud amb el barri de la Zona Alta i està encaixonat per l'est, el nord i l'oest pels barrancs del riu Riquer i del Molinar. Del cantó Pinyó estant, podrem llegir o escoltar amb música el poema-cançó d'Ovidi Montllor dedicat a la ciutat en què desgrana tot de referents geogràfics i toponímics.
Alcoi
Té costeres i ponts,
música de telers.
té muntanyes que el volten,
i li donen fondor.
Allí fa ser un riu
aigües brutes de fàbriques;
allí fan nàixer boira
del fum brut sense ales.
Eiximeneres trauen,
en prova de treball
d'un poble que l'ofeguen.
i que no mataran:
el meu poble Alcoi.
Poble d'història d'homes
que han volgut llibertat;
poble tossut i obert,
carrascós, clevillat.
Com un gall matiner
canta i alça la cresta,
com si el seu horitzó
fóra fora finestra.
Hi ha també un raconet
que només el sé jo,
ple de flors a l'estiu,
ple de flors a l'hivern.
El meu poble Alcoi.
Allí hi ha un campanar,
que en guerra el van tombar
i que després l'han fet
calcat com era abans.
Per vergonya de tots
i beneït pel clero;
la vergonya de fer-te
anar al teu enterro.
I encara té una font
roja i fresca tostemps;
com ella dóna vida
la primavera mou
al meu poble Alcoi.
Allí fan unes festes
que a molts els dura un any
i que altres les esperen
sense pensar en el sant.
Són moros i cristians
que el cafè els fa germans;
sempre perden els moros
i guanyen els cristians.
Tants amos, tants obrers,
tan dolç i tan amarg;
ballen colors de festa
amb músiques i focs
al meu poble Alcoi.
Amb un Cantó Pinyó,
lloc de cita amb tothom;
amb el Barranc del Cinc
com dos braços oberts.
Allí hi ha una glorieta
que ensenyen als infants
i que els dóna cabuda
quan s'han cansat d'anar;
i els té fins que se'n van
al món millor que ens diuen;
rient pels qui li vénen,
plorant pels qui se'n van
va coneixent-ho tot
el meu poble Alcoi.
Altres indrets de Alcoi: