Santuari de Puiggraciós
El 1910, el rector i el culte de Sant Pau de Montmany es traslladaren al santuari de Puiggraciós, erigit dalt de la carena que domina els sots i la lluminosa plana del Vallès. Erigit entre 1701 i 1711 en el lloc on, segons una tradició, s'havia trobat la imatge gòtica de Santa Maria del segle XV que es venerava a la parroquial de Sant Pau. Cada any s'hi celebrava una processó fins que es decidí la construcció del santuari, on ara es venera la Mare de Déu.
La rectoria actualment és habitada per una comunitat de religioses benedictines. Hi podem llegir el fragment d'Els sots feréstecs que, relacionat amb el simbòlic personatge de l'Aleix de les Tòfones, descriu l'ambient de la taverna de camí instal·lada en el santuari. També, Ramon Garriga dedicà un poema a la Verge de Puiggraciós. I finalment, una cançó de Carles Sindreu dedicada a l'Ametlla del Vallès.
