Port
Gràcies a un privilegi d'Alfons X el Savi, Alacant obtingué el dret a tenir port el 1271. Tanmateix, el port com a obra d'enginyeria i amb un espigó de pedra no fou començat fins al 1476, durant el regnat de Joan II. Durant segles els productes habituals que s'hi gestionaven eren panses, fruits secs, espart, sal i vins, productes de les comarques veïnes. El 1778, es permeté el comerç directament amb Amèrica cosa que va possibilitar un creixement en importància que arribà al seu zenit cap a 1858 quan el ferrocarril Madrid-Alacant, el convertí en la primera sortida al mar de la capital del regne. El port també acollí el 1861 les primeres proves d'immersió de l'Ictineu, de Narcís Monturiol, després que uns mesos abans, l'agost de 1860, l'enginyer riojà Cosme García Sáez ho provés amb èxit amb el buc el "Garcibuzo".
Durant la Guerra Civil, el port d'Alacant es convertí en l'últim reducte per on unes 15.000 persones tractaven de fugir a l'exili amb vaixells. El darrer en partir fou el Stanbrook. En qualsevol punt del port, podem llegir un fragment d'Antoni Josep Cavallines sobre els canvis sociològics de la ciutat a finals del XVIII, els records que Carles Esplà dedicà a recrear el port d'Alacant camí de l'exili, un passatge de la memòria de l'èxode republicà de Gonçal Castelló, un poema de Vicent Andrés Estellés, fragments de dues novel·les de Joaquim Espinós que hi són ambientades i, finalment, un fragment de L'olor dels crisantems, de Lliris Picó.
- El tracte familiar i continuat amb homes de totes les nacions d'Europa...
- Continuem, doncs, amb la nostra realitat...
- Entretant i malgrat l'avís que venien tres vaixells de Marsella...
- Aquells mollets que menjàrem al port.
- Figures amb paisatge d'Alacant
- Abans de ser engolits per la porta...
- De moment la cosa estava aturada.
- Poc temps després que se n'haja anat l'Abel...
