Palau de la Generalitat

Municipi:València
Comarca:València
Coordenades: 39.476612, -0.376346

El palau de la Generalitat s'inicià el 1421 per acollir la Diputació General o Generalitat del Regne de València, màxima institució foral dels valencians des del 1418. Després de la Guerra de Successió amb l'abolició dels Furs per part de Felip, l'edifici en perdé la funció i albergà l'Audiència Territorial del 1751 al 1923, any en què s'hi instal·là la Diputació Provincial. Després de 1978, tornà a ser seu de la Generalitat, i símbol de la unitat i la identitat valenciana. Acollí una altra vegada el Consell i les Corts, però el 1984 aquestes foren traslladades al palau de Benicarló.

El cos central es construí entre 1481 i 1541, obra de Pere Comte i Joan Guivarró. La part més antiga és la façana del carrer de Cavallers. Alhora s'hi va alçar una gran torrassa, a la banda de la plaça de la Mare de Déu, projectada pel mestre Montano i executada amb grans dificultats, ja que les obres es van suspendre per diverses causes i es van rectificar dels plànols originals. Aquest llarg procés va influir en la diversitat d'estils en la construcció, perquè fou començada en estil gòtic, continuada en el renaixentistan i rematada en l'herrerià.

Diverses són les sales que donen solera al palau: la Vella, amb diversos usos al llarg dels anys i on avui dia s'hi celebren les reunions del govern; la Daurada Gran i la Menuda amb enteixinats de gran vàlua; l'Escrivania, sobre la sala Nova, amb un conjunt d'armaris dels més importants de l'ebanisteria valenciana obra de Gaspar Gregori; la sala de Reis amb la galeria de pintures de reis de Jaume I fins a Alfons XIII, els quatre finestrals donen al carrer de Cavallers i, finalment, la sala de Corts o Nova. És la sala més important de tot el palau. En deu el nom, erròniament, a una interpretació equívoca de les pintures, en què apareixen diputats electes de la Generalitat, que assumien la representació del regne i que es reunien entre convocatòries de Corts; però, la veritat és que cap sessió de Corts amb presència del rei, mai no va tenir-hi lloc. En qualsevol punt exterior des d'on tinguem una bona vista del palau podem llegir un text de Joan Francesc Mira que en fa una descripció.