Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats

Municipi:València
Comarca:València
Coordenades: 39.476246, -0.374865

La basílica presenta planta trapezoïdal, amb cúpula ovalada descentrada del seu eix de 18,75 metres d'amplària. Encara que aquesta forma no és estranya en temples catòlics, si que ho és a la ciutat de València, on les cúpules solen ser circulars. En la construcció de la capella van intervenir els mestres Josep Artigues i Josep Montoro i el 1667 va poder traslladar-se la imatge des de la catedral.  El cambril  de la Mare de Déu es va començar el 1685 i s'acabà  el 1694. Cal destacar que la zona on es troba la basílica es correspon amb el fòrum romà de la ciutat de València, com ho indiquen les excavacions realitzades en les ruïnes de l'Almoina. De fet, la façana principal de la Basílica presenta diversos carreus que no són més que làpides i inscripcions d'època romana i que van ser reutilitzats en la construcció. La volta pintada al fresc per Antonio Palomino en realitat és una falsa volta de rajola que fou construïda expressament per albergar les esmentades pintures. La basílica té dues portes a la mateixa plaça, i una tercera que dóna al passatge que separa la basílica de la catedral, unides per un arc superior. En aquesta tercera porta hi ha una finestreta enreixada a través de la qual pot contemplar-se la Mare de Déu il·luminada quan la basílica és tancada.

El seu nom és el de la Mare de Déu dels Innocents, Folls i Desamparats i la seua advocació parteix de la iniciativa del pare fra Joan Gilabert Jofre. El 24 de febrer de 1409 quan es dirigia a la seu, va veure com uns xiquets feien burles d'un boig indigent al carrer Argenteria (actual Martí Mengod). Va ser llavors quan va decidir fundar una confraria per atendre aquestes persones i va donar lloc al primer hospital psiquiàtric de la història. La imatge té una altura de set pams, i com a curiositat té el cap reclinat lleugerament cap a baix, perquè la posició inicial d'aquesta imatge era lleugerament tombada. Això era degut al fet que la Mare dels Desamparats era col·locada sobre els fèretres dels pobres "ignocents e desamparats" que morien atesos per la confraria.

La Mare de Déu dels Desamparats no sempre va ser la patrona de la ciutat. En fou declarada oficialment per Lleó XIII el 21 d'abril de 1885 i la seva coronació canònica data del 15 d'octubre de 1921, al pla del Pont del Real.  Davant el cambril o en la part exterior podem llegir diversos textos: els poemes que Constantí Llombart i Bernat Artola Tomàs van dedicar a la Mare de Déu i un passatge d'Arròs i tartana, de Vicent Blasco Ibáñez.