El Micalet. De dalt estant

Municipi:València
Comarca:València
Coordenades: 39.475375, -0.375514

La torre del Micalet és d'estil gòtic, amb una decoració sòbria, bàsicament els prismàtics contraforts de les arestes i les primeres motllures  que remarquen els diferents nivells dels pisos. Té forma de prisma octogonal, amb un perímetre i una altura iguals: 58'80 metres. Hi ha al seu interior una escala helicoide de caragol amb 207 graons de pedra, amb la qual s'accedeix a l'interior dels diferents pisos i a la terrassa superior. Al quart i últim cos hi ha la sala de les Campanes, amb set finestres des d'on pengen les 11 campanes, i una vuitena obertura, que dóna llum a l'escala. Finalment, des de la terrassa, on trobem la campana de les hores i la dels quarts, es pot veure una magnífica perspectiva de la ciutat, sobretot del centre històric.

El Miquel és la campana principal, que dóna nom a la torre. És la que marca les hores; es va fondre el 1532, i pesa 10.997 quilògrams, la més gran encara en ús de tots els Països Catalans. La Sant Vicent Ferrer és la campana dels quarts, pesa 724 kg i és del 1736. Ambdues són a l'espadanya del campanar. Cal destacar la manera peculiar d'anomenar-les, que sols coincideix, en un parell de casos, amb les inscripcions: s'hi afegeix "el" o "la" davant el nom de la campana, segons es tracte d'un personatge femení o masculí, sense posar-hi cap altre adjectiu. Es tracta d'un dels conjunts més nombrosos de campanes gòtiques de tot l'estat, amb dues de majúscula gòtica (la Caterina i el Jaume) i cinc de minúscula gòtica, l'Úrsula, el Pau, l'Arcís, el Vicent, l'Andreu i la Maria, a les quals cal afegir el Miquel.

Les vistes que es poden tenir des del Micalet han impressionat els visitants de la ciutat, i n'han deixat constància en alguns escrits, com ara Victor Hugo, o la descripció que el 1792  féu el botànic Antoni Josep Cavanilles de l'Horta vista de dalt la torre estant. Hi seran lectures oportunes: un poema d'Ibn al-Abbar de València (1198-1260), versionat per Josep Piera; el poema que Verdaguer dedicà a València, arran de la seva estada a la ciutat per presidir els Jocs Florals de Lo Rat Penat de juliol de 1881; un fragment d'El profesor d'història, de Joan Francesc Mira i l'episodi de La primavera encesa, de Vicent Borràs, que recrea alguns del fets de la coneguda com Primavera valenciana, durant el febrer de 2012. En concret hi narra una descripció del centre de la ciutat des d'un helicòpter de la policia que la sobrevola per controlar les manifestacions estudiantils.