Porta de l'Almoina o de Palau

Municipi:València
Comarca:València
Coordenades: 39.475607, -0.374619

La porta de l'Almoina, dita així per ser veïna a la casa, ja desapareguda, on es donava socors als necessitats, és la més antiga de la Seu. També és coneguda com a Porta del Palau pel seu veïnatge amb el Palau arquebisbal. D'estil romànic, amb influencia mudéjar, és de tipus lleidatà. Per la seva similitud a la porta dels Fillols de la Seu vella de Lleida, construïda cap al 1220, alguns hi veuen la mà d'algun mestre lleidatà en la seva construcció. Constitueix un element clarament diferenciat de la resta de la catedral, que principalment és gòtica. Alguns autors la consideren de 1260-1270, obra d'Arnau Vidal, però pel seu estil primitiu altres la remunten al 1240, immediatament després de la conquista del rei en Jaume (1238). El fet que estigui encarada a l'est, mirant cap a la Meca, fa pensar que allí mateix es trobava el mihrab de l'antiga mesquita.

Per damunt de l'arcada hi ha esculpits en pedra els caps de set matrimonis lleidatans que, segons la tradició, representarien els pobladors fundacionals de la nova ciutat cristiana, per tal com vingueren a València acompanyats de tres-centes donzelles lleidatanes a fi de casar-les amb els soldats que havien lluitat al costat de Jaume I.  Per sota d'aquests caps, que encara conserven restes de policromia, figuren en una inscripció els noms dels fundadors llegendaris de la ciutat. Com a curiositat, al costat dret de la porta, es poden observar unes osques a la pedra, fetes pels botxins  en esmolar les destrals per als ajusticiaments que es duien a terme a la plaça. En ser-hi al davant podem llegir textos de Joan Francesc Mira, Enric Sòria  i Antònia Carré.