Ajuntament

Municipi:València
Comarca:València
Coordenades: 39.469768, -0.376860

Fins al 1934 el consell municipal tenia com a seu l'antiga Casa de la Ciutat, ja desapareguda, a la Plaça de la Mare de Déu. L'edifici actual s'erigí entre els anys 1905 i 1950, incorporant-hi l'antiga Casa de l'Ensenyança, un institut catòlic i l'Església de la Sang. L'estructura original, d'estil neoclàssic, encara es pot apreciar a la part de darrere. Carles Carbonell va presentar un projecte de cos d'edifici annex, subordinat a una doble finalitat: dotar l'Ajuntament de lloc per a ubicar peces tan destacades com l'alcaldia, sales de juntes, saló de recepcions, etc., i significar externament, mitjançant un traçat monumental i arqueologista, la referència a la seu de la municipalitat com a palau cívic i centre arquitectònic del nou centre urbà propiciat pel mateix emplaçament d'aquest organisme.

Per una banda, amb aquesta finalitat, va recórrer a un repertori de formes ornamentals renaixentistes i barroques i a l'ostentació de símbols enaltidors com les Virtuts Cardinals i altres al·legories, anteposant el sumptuari al funcional. De l'altra, el traçat discontinu, efectista, del cos de l'edifici, es zonifica entre dos grans blocs que avancen sobre la façana, centrada per una elevada torre amb rellotge i carilló de campanes, i dues torres menors als dos extrems. Convergeix tot aquest conjunt en el grup de bronze de l'escut municipal sustentat per dos nus femenins de marbre que simbolitzen les Arts i les Lletres, obra de Marià Benlliure, autor, també, dels carcanyols del buit central, dos mitjos relleus de marbre que simbolitzen l'Administració i la Justícia.

El 9 d'octubre, dia de la ciutat i, des del 1982, Diada del País Valencià, la senyera del rei en Jaume és baixada des del balcó a terra utilitzant una corda, per tal que es mantinga dreta. Fa un recorregut pel centre de València fins a l'Albareda i la plaça d'Alfons el Magnànim. Prenent com a referencia aquesta manifestació podem llegir, si pot ser davant de l'estándar un fragment del poema que li va dedicar Constatí Llombart i un fragment de Només socis, de Ferran Torrent que hi és ambientat.