Pla del Mercat

Municipi:València
Comarca:València
Coordenades: 39.473666, -0.378083

El pla o plaça del Mercat és una de les places  més singulars i conegudes de la ciutat, per tal com aplega tres dels monuments més reeixits de la ciutat: el Mercat Central, la Llotja de la Seda i l'església de sant Joan del Mercat. Abans de la construcció del Mercat Central (1914-28), aquest espai s'havia fet servir com a espai de mercat a l'aire lliure. En temps dels romans la plaça del Mercat era un dels braços del riu Túria que envoltaven la ciutat, fundada l'any 138 aC en una illa fluvial. En temps dels musulmans, la muralla (s. XI) separava la ciutat (medina) del pla del mercat (extramurs), on s'eixamplava el braç mort del Túria ja dessecat, només inundable amb fortes avingudes per pluges intenses. El 1266, Jaume I  concedí llicència a la ciutat per celebrar mercat setmanal el dijous en aquest pla anomenat de la Boatella. De llavors ençà, aquest ha estat el cor comercial de la ciutat.

En temps de Pere el Cerimoniós  es construí la nova muralla (1365), de manera que el pla del Mercat i tota la Boatella quedaven intramurs. No és casualitat que durant els segles XV i XVI fou ací, en ple centre comercial, on es construí la Llotja de Mercaders, amb la seva Sala de Contractació, la Taula de Canvis i Dipòsits i el Consolat de Mar. També s'hi instal·là el cadafal de la forca, on penjaven els ajusticiats. A més, entre els segles XV i XVIII, s'hi organitzaven festes, justes, tornejos i corregudes de bous. Però també fou escenari de revoltes urbanes: des de les Germanies del segle XVI fins a les més o menys revolucionàries del XIX. També ací fou executada l'última víctima de la Santa Inquisició Espanyola, el mestre Gaietà Ripoll, el 1826, per ser deista, no anar a missa el diumenge i dir "lloat siga Déu" en comptes de "Ave Maria".

Precisament, fou Alfred Bosch que convertí Ripoll i la seva execució en el centre neuràlgic d'Inquisitio, de la qual podem llegir el passatge en què es narra la llarga agonia de l'ajusticiat. També ens podem servir com a lectura de fragments sobre la vida de Vicent Blasco Ibáñez per aquests verals quan els pares hi llogaren una casa i ell tenia accés a la biblioteca de Ricard Asensi que determinà la seva vida. Finalment, la lectura de dos fragments descriptius del lloc de la mà de Joan Francesc Mira, un de Crim de Germania, de Josep Lozano ens serán de bona utilitat i un text d'Alexandre Batallerrecreant l'ambient de compenetració al bar del Mercat amb els alumnes fent rutes literàries pels entorns.