Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Vicent Andrés Estellés habità en diferents punts de València al llarg de la seva vida. Després de la mort de la filla, deixaren Burjassot i s'establiren prop de la redacció del diari "Las Provincias", al carrer Misser Mascó 10 o 19. Hi visqueren durant uns 4 anys, després es traslladaren ben a prop al carrer Pintor Peiró, 7 o 11, és el període en què en els poemes del Llibre de meravelles, apareix sovint el batec de l'Albareda. Quan el feren fora del diari es desplaçà a viure al barri de les Tres Forques, al carrer Ceramista Ros, 11, on recentment s'hi ha col·locat una placa en la seva memòria, fins que al 1978, ja malalt es traslladaren a uns baixos de Burjassot. Davant l'edifici de pisos podem llegir diferents textos del poeta, especialment el poema "Els amants" un dels més populars de les exaltacions amoroses d'Andrés Estellés.
Autor:
Vicent Andrés Estellés
Obra: Mural del País Valencià II , 1996
Obra: Mural del País Valencià II , 1996
Aquell amor de les cuixes llarguíssimes,
aquell amor de les cuixes daurades,
aquell amor de la boca de sucre,
aquell amor de les sinistres nits.
Aquell amor, canelobre del dia,
aquell amor que no oblide en la vida,
aquell amor del cos per sempre invicte,
aquell amor que jo mai no diré.
Autor:
Vicent Andrés Estellés
Obra: Llibre de meravelles , 2007
Obra: Llibre de meravelles , 2007
Els canyars de la vora de la séquia
Renovelan los dans que.m ƒaytz pessar.
Arnau March.
HE deixat de fer Èglogues. El meu propòsit era
escriure moltes Èglogues, escriure un llibre d'Èglogues,
i que fos el teu llibre i que hi visquesses tu,
secretament visquesses com l'aigua entre les canyes.
Jo no he fet la paròdia, com ara han dit, del gènere.
He pensat que el vivia i l'he volgut reviure,
i el voldria reviure per tal de viure encara.
Tinc l'amarga enyorança d'aquell temps de les Èglogues
que vivíem els dos i després escrivia
com Déu em donà a entendre. He deixat de fer Èglogues.
Sols escric el record d'aquell temps de les Èglogues.
Ara en diuen: paròdia. Només això, paròdia?
I la necessitat que tenia d'escriure-les?
I el fet brutal de viure-les? Inútilment agafe
bolígraf i paper. Inútilment recorde
aquella nit i aquella trista màquina Royal:
amb la finestra oberta damunt de l'Albereda
varen nàixer les tres Èglogues una nit.
Fecunditat? Oh no. Jo vivia aleshores,
vivia plenament com no havia viscut,
viu adàmicament entre objectes sorpresos,
en ben deliciosa elementalitat:
els àlbers, el silenci dels amants, el crepuscle,
un cos, una carn pura, tot l'amor, un amor.
La sorpresa, la glòria. O si voleu, la festa,
La festa dels sentits ballant entorn de l'ànima,
ballant damunt la brossa a la llum de la lluna.
No hi hagué en l'antic Regne de València un amor
com aquell, com el nostre, la gran fúria de viure.
Autor:
Vicent Andrés Estellés
Obra: Llibre de meravelles , 2007
Obra: Llibre de meravelles , 2007
Els amants
La carn vol carn.
Ausiàs March.
"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."
Autor:
Vicent Andrés Estellés
Obra: Llibre de meravelles , 2007
Obra: Llibre de meravelles , 2007
UN entre tants,
entre atanyosos
i bruts treballs.
Un entre tants.
Un entre tants,
mira l'encesa
flor dels amants.
Un entre tants.
Un entre tants,
irat i tendre,
bel·ligerant.
Un entre tants.
Un entre tants,
duia el dolcíssim
pit tatuat.
Un entre tants.
Un entre tants
d'obscura lluita,
d'afany constant.
Un entre tants.
Un entre tants
com lluiten, moren,
amants, amants!
Altres indrets de València:
Indrets