Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Alexandre Cirici retrata la problemàtica del dia a dia dels exiliats catalans a Perpinyà, especialment a l'hora de trobar aixopluc i poder passar la nit. Un d'aquests lloc d'acollida fou el Convent del Carme, que es convertí en espai de record i memòria dels exiliats. L'església gòtica del convent del Carme, prop del castell, fou cremada pels alemanys el 1944 i el claustre de marbre va ser venut a un col·leccionista de l'Aude. Els dominicans havien construït un impressionant conjunt que dominava el sector est de la catedral, ocupat per les autoritats militars; a l'ampli pati subsisteixen restes d'un gran claustre de dos pisos i es conserva l'església ogival i un petit claustre de rajoles del s. XVIII. Se n'ha recuperat la gran nau, que serveix per a les manifestacions culturals.
Com a conseqüència del problema dels papers es va produir el problema de dormir. No podíem anar a cap hotel, Estiràvem, doncs, tant com podíem la part pública de la nit, al cinema o en un cafè, i, quan no hi havia més remei, cadascú se n'anava pel seu compte a cercar un indret per a passar la nit.
Un recurs relativament fàcil era dormir al replà d'una escala. Les cases de Perpinyà no tancaven ni tenien porter. La porta del carrer, generalment, s'obria fent girar el pom de ferro del seu centre. Llavors, la cosa era pujar al penúltim replà per disminuir el risc d'encontres i per no estar tampoc davant una porta d'on pogués sortir algú d'improvís. Al penúltim replà, ens arraulíem en un racó després de treure'ns l'americana, i amb aquesta ens cobríem el cap i els braços per fer-nos la il·lusió que ens abrigàvem. De vegades, malgrat anar-hi ben tard de la nit, algú havia arribat a la casa i ens havia obligat a baixar l'escala com si fóssim visites que se n'anessin.
D'altres vegades, havíem dormit a l'interior d'autoòmnibus de línia aturats al carrer, o de camions, embolicant-nos el cap amb diaris per no veure tant la claror del dia. Fent això, un dia a en Picas li van treure les sabates bones que portava, mentre dormia, i n'hi van posar unes de velles.
A les cinc del matí, abandonàvem els llocs de passar la nit i ens refugiàvem a les esglésies, que obrien aviat. Jo anava a la del Carme, em ficava en una capella lateral molt fosca i allí, per fi, deslliurat de la incomoditat i de la por, dormia tranquil.
Altres indrets de Perpinyà: