Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta és la seu d'una de les tres esglésies parroquials de l'illa, juntament amb la de Sant Francesc Xavier i la del Pilar de la Mola. Es va crear l'any 1785 però l'església no es va començar a construir fins al 1853. Fou inaugurada i consagrada el 30 de juny de 1889 i el 1903 es va construir el cementiri, que es troba dins el mateix solar. A partir de la creació de l'església el nucli de població es va anar consolidant i aglutinant la població dispersa de ses Roques i sa Punta. Durant la Guerra Civil de 1936-39, el temple va ser ultratjat per part dels republicans. Després, com a contrapartida fou escenari d'afusellaments extrajudicials per part dels franquistes a militants d'esquerra als murs del cementiri. La lectura d'un fragment de Formentera, de Joan Colomines ens acabarà de fornir informació sobre les transformacions de la parròquia.
Autor:
Joan Colomines i Puig
Obra: Formentera , 1992
Obra: Formentera , 1992
Sant Ferran de ses Roques, des d'aquell moment, ha evolucionat molt. No és que sigui un model d'urbanització però és un model de ciutat de serveis, de comerç, d'oficis artesanals. La seva població s'ha anat acumulant en un nucli urbà a l'entorn de la seva parròquia: l'església de Sant Ferran.
L'església de Sant Ferran és al lloc més altet de la població. Té al davant una plaça que es una veritable era, cada cop més envaïda per bicicletes, motos i altres vehicles de locomoció. Antigament Sant Ferran depenia de la parròquia de Sant Francesc. Fou un plet molt llarg i dur el de la construcció de l'actual església. Sobretot perquè un cop les autoritats eclesiàstiques decidiren la seva construcció l'emplaçaven prop les reials Salines, lloc que no fou al grat dels formenterers de Sant Ferran.
La construcció s'ajornà, i no s'inicià fins l'any 1883 quan fou possible fer-la a ses Roques i amb caràcter parroquial propi, no depenent de Sant Francesc.
L'església fou inaugurada el 30 de juny de 1889 i, ara, resulta que, potser com a compensació i premi al combat molt ben portat pels formenterers per la seva parròquia, la capella de s'Espalmador depèn d'ella.
L'enclavament de Sant Ferran de ses Roques és en un encreuament de carretera important. És un obligat pas cap a la Mola i tot el que se'n deriva, i el des Pujols, que després pot continuar a la Savina travessant ses Salines i vorejant l'estany Pudent. També per anar a cala en Baster cal passar per Sant Ferran.
Els seus entorns són d'una ruralia molt formenterera i molt variada. Els seus sembrats fan goig. I sobretot en fa l'esplanada on hi ha un dels molins típics formenterers, sense antenes, malauradament, però amb la seva torre intacta i tan característica d'aquesta població interior de Formentera.
Autor:
Joan Colomines i Puig
Obra: Formentera , 1992
Obra: Formentera , 1992
Sant Ferran de ses Roques fou, en temps dels desvagats, el santuari del hippisme florit. Dels peluts, que és com els anomenaven els formenterers, rasurats amb cura. Una comunitat de peluts i de noies florejades que donaven a l'illa color i estil. Gent vinguda de totes les parts del món, com en una nova descoberta transatlàntica.
Aquella Formentera, aquell moment de Formentera, fou un gran triomf: contra els elements, contra la superficialitat, contra les convencions, contra l'artifici. Triomf de l'home i de la dona que se senten éssers del moment, que saben per què renuncien. De l'home que reinstaura la vida tribal, de la dona que viu, en llibertat, la vida familiar natzarena, de la parella que viu en un cau, i camina entre les vinyes i sota les figueres, amb túniques de càlids colors, amb una criatura a la sina, i els cabells esbullats per les rauxes del vent. De la gent que, ara, després de tant de temps, potser presideixen consells d'administració multinacionals. Però que llavors exercien amb unció, el seu paper d'anacoretes il·lustrats.
Altres indrets de Formentera:
Indrets