Punta de cala Jonc
Autor:
Josep Marí Marí
Obra:
La veu dispersa
, 1982
Punta de cala Jonc
Noble terra avesada al temps i als elements,
platja de roca que el sol tornà d'ivori,
res no m'importaria, per tal com et faig meva,
oblidar el teu cor fèrtil, que rere els puigs proclama
una beutat complexa, potser reiterada.
Tu, aspriva i solitària, ets tota companyia;
inerta platja astral, propícia al tacte;
apta a la sal gruixuda en els cocons
i al foc que es multiplica en abrupta textura;
balconada a la mar, més que no proa altiva,
des de la qual contemplo com s'encalmen els segles
i només les gavines me'n porten breu notícia.
