Església de Sant Miquel

La portalada del pati de l'església obre els seus tres arcs al cim del puig. Hi ha quatre o cinc cases blanques part deçà de l'entrada. Part dellà, el quadrilàter rústicament enllosat, voltat de parets eixalbades, amb dos arbres nus i el cel a dalt. Al fons, els tres arcs de l'atri -o porxet, com diuen ací- es corresponen amb els del pati.

Sol post. Dins l'ombra de l'atri es passegen de cap a cap dues altes figures. Una, ensotanada, és la de mossènyer, el rector de la parròquia rural. Parlen, de vegades riuen. El vespre s'ha atansat lentament. Si no fos per les parets blanques, la foscor  seria ja intensa. L'última llum del dia, però, s'enganxa a la calç invasora. Han aparegut dos o tres nens. Amb el permís de mossènyer comencen a tocar la campana. Tanc, tanc, tanc... Les campanades es repeteixen de tres en tres, allà dalt, i s'eixamplen cap a les cases disperses, cap al pla i les canalades, fins a les muntanyes i el mar. Algun llaurador les recull encara entre els seus camps. Tot el crepuscle vibra amb els tres tocs persistents, que sembla que l'aturin i l'il·luminin amb el seu so cristal·lí. Les dues altres figures continuen parlant i passejant-se. Després en van apareixent d'altres, molt poques, divuit o vint, totes gairebé vellets i infants, que arriben de les cases més veïnes. I mentre van arribant aïlladament les petites ombres negres, els dos passejants s'adonen que ja no és la darrera resplendor del dia, sinó la llum de la lluna, la que s'aferra a les parets del pati. A dalt, la profunditat del cel.

-Em pareix que tenim aigo.

Plou. Alguns ho veuen a través del portal, per sobre els caps de la gernació refugiada, i per la finestra de la sagristia. Uns capellans guaiten per l'alt observatori. A penes es veu el port; les muntanyes són siluetes vagues; els arbres, a prop, brillen amb les gotes, cada cop més espesses. Es formen petits torrentons al peu de la finestra. El do llargament sospirat arriba a la fi, en moment poc oportú.

Mossènyer ho anuncia als feligresos. A causa del temps queda suspesa la processó. No sortiran les imatges ja preparades a les capelles laterals, els sants a la del costat de l'Evangeli, voltats pels fadrins portadors; les santes a la de l'Epístola, a càrrec de les donzelles de llarga falda i pit creuat d'or. S'ha enfosquit mes la llum darrere l'alt finestrell. La missa, ara, s'acaba ràpidament.

Desert el pati de l'església, sota la pluja que hi bat; desert el camí que hi mor davant. En canvi el porxet és atapeït de poble; no s'hi pot dar una passa. Igualment plens els cafès i els porxos de les cases més veïnes. Els venedors ambulants han desertat dels seus llocs, amb les seves taules i mercaderies. Les tires de paper, de cantó a cantó, pengen lànguidament, apagadament; es rompen. El cim del puig ha pres un aspecte de desolació. El cel és una sola nuvolada, igual, grisa. Es veu com cauen els fils de la pluja davant les serres properes. Ragen abundantment les canals que recullen l'aigua dels terrats. Enguany s'acaba aquí la festa de sant Miquel.