Monument a Macabich

Autor: Isidor Macabich i Llobet
Obra: Antologia breu , 1980

L'eucaliptus

 

Talment enfront de casa s'aixeca un eucaliptus,

príncep de tot l'arbratge prop seu afilerat.

Monòlit viu i rítmic, de fulla eterna i flonja,

ara ufanós s'esponja,

quan sos companys estiren llur brancam esfullat.

 

Jo, que us parlí aquest dia d'aquells vells magraners,

i recull dins mos versos tanta floreta humil,

fa temps que li devia l'ofrena d'una glosa,

que ell per mi té desclosa

de vida i de bellesa una rosa gentil.

 

El troba cada dia mon esguard primerenc.

Bon temps? Mal? Allí s'alça dins llum o dins grisor.

I alta nit, quantes voltes, passant el meu rosari,

el veig com, solitari,

solemnial i místic, també fa oració.

 

No és un arbre salvatge. Té vida casolana;

mes lluny de viciosos vergers de voluptat.

Si estén dins una plaça sa sanitosa flaire,

sa copa més s'enlaira,

i beu de camps i cel l'eterna claredat.

 

I tot ho agombola. De cap a cap d'anyada

hi juguen i s'hi engronsen els menuts de l'entorn;

«en ses calors» hi broden bells estols de donzelles,

i un corrinxet de velles,

d'hivern, solell hi busquen, els dies de migjorn.

 

A sol ixent i al vespre s'encén de piuladissa,

i quan els llamps retronen de penyal en penyal,

un món alat recull, com els pollets la lloca,

mentre que, ferm de soca,

com un navili invicte, capeja el temporal.

 

Oh, i com lluita llavors, majestuós i gràcil!

Esmuny i obri ses rames, branda i branda, valent.

Solta sa cabellera, ni es dóna ni s'espanta.

I fins l'escolt que canta

quan dins la nit poruga s'abraona amb el vent.

 

Després, el sol l'emporpra i sa testa aurifica,

o li ofereix la lluna son escut argentat.

De sa tràgica lluita, balsàmiques despulles,

queden uns brots i fulles,

i que les mares estotgen, cercant-hi sanitat.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Les illes (Obra completa 15) , 1970

Sobre Eivissa hi ha algun paper important. Són els que escriví sobre la seva història el canonge Isidor Macabich. Els vaig trobar en una botiga de la Marina que contenia de tot menys llibres. Me'ls vengueren estranyats. Els llibres del canonge Macabich sobre Eivissa, tant els d'història com els de poesia — perquè el canonge és també poeta —, són apassionants. Els vaig començar a llegir mentre caminava i ja em sembla difícil de deixar-los. Després el vaig conèixer personalment, parlàrem sense l'afectació que sol produir-se entre persones desconegudes i em semblà que, en la seva clara intel·ligència i la seva gran humanitat, hi palpitava la memòria històrica del país. Macabich ha sostret el passat d'aquestes illes de les fabuloses nebulositats que segles i segles d'historicisme capriciós i pintoresc hi concentraren.