Es Castell

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Les illes (Obra completa 15) , 1970

Al costat de la catedral i separat només per un carreró que condueix a la muralla del cantó del penya-segat de migdia, i que s'anomena Es Sot Fosc, hi ha el castell. El que fou castell és avui caserna. La caserna està pintada de color rogenc. En la fortalesa de Guillem de Montgrí, hi foren instal·lades les curies feudals. El castell ha sofert innombrables modificacions — lamentables —, però encara conserva alguns vestigis medievals. La seva poderosa torre de l'homenatge és el que demostra, en la seva integritat, els esforços que s'han fet per despersonalitzar i medíocritzar l'edifici. A quatre passes hi ha el museu: és el lloc on hi hagué la Universitat, és a dir, el règim administratiu d'Eivissa i Formentera. A la Pabordia, que forma part de l'organització feudal, hi ha avui la cúria eclesiàstica. Al costal es troba la deliciosa petita capella gòtica del Salvador, del Gremi de Mariners. En l'espai del Mirador, que fou llotja i lloc de vassallatge i de fidelitat, es veu — ja ho diguérem — un gran panorama. És el que veieren, probablement encantats, els conqueridors: un panorama de línies dolces, suaus, llargues, una mica immers en els vapors del mar, com un soporífer tebi, sota un cel immens, d'un blau esvaït.

Autor: Marià Villangómez i Llobet
Obra: El llambreig en la fosca , 2000

No li dèiem quarter, tot i que ho hagi estat fins fa alguns anys. La gran construcció compacta que al costat de la catedral, un poc més amunt i ocupant força més espai, corona la vila amb els seus murs, edificis i torres d'èpoques diferents, ha set per als eivissencs del nostre temps, el castell. Refet moltes vegades, adaptat per allotjar una tropa més o menys nombrosa, segons les circumstàncies, regit i fins habitat per caps d'atribucions i títols diversos, s'ha conegut amb el nom de castell tot el conjunt fortificat des que deixà de distingir-se entre el que era pròpiament castell i el que era almudaina, possiblement amb les grans obres de la primera meitat del segle XVIII, que l'aproximaren a l'aspecte actual. L'hem vist tota la vida amb un aire mig de castell mig de caserna. L'any 1972, abandonat per l'exércit, el castell fou cedit a l'Ajuntament d'Eivissa. La caserna torna a ser, senzillament, el castell, ara buit i en espera d'una finalitat definida, que podria ser la de monument amb alguna dependència cultural o administrativa, la d'hotel -s'hi havia pensat- o, amb els anys, la de ruïna històrica. Un castell se sol trobar en un indret elevat; aquest, al cim de la vila, sempre dominant, també era prominent en un sentit translatici. Algunes de les seves pedres són molt velles, o almenys ocupen el lloc d'unes altres més velles, qui sap si púniques, tal vegada romanes.

Autor: Isidor Marí i Mayans
Obra: En aquesta illa tan pobra , 1976

Sa nostra ciutat d'Eivissa
és una ciutat reial,
que en tot temps s'hi cuien figues
sense haver-hi figueral.

Hi ha molts de pois i xinxes,
i això és molt natural,
que és ciutat molt adornada
de ministres i fiscals;
jutges i governadors,
n'hi ha un calaportal.

Fiscals i procuradors,
n'hi havia una sala plena.
S'altre dia en vaig comptar
més, crec, d'una corantena.

Si perdessin es parlar,
pagaria una novena,
que no poguessin comptar
tota sa nostra moneda.

Llavò si que la viuríem
alegres com a germans.
Llavò si que la viuríem
alegres com a germans.