Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Llatzeret és una illa situada dins el Port de Maó que durant anys va servir per fer-hi quarantenes. Abans que es construís ja existia dins el port un petit illot anomenat Illa de la Quarentena d'ençà de 1490 de 1490. Però a mitjans de 1785, Espanya rebé els esclaus espanyols alliberats per Algèria I el petit Llatzeret menorquí resultà insuficient. Per aquest motiu, l'Illa d'en Colom serví de llatzeret provisional. Tanmateix, el 1787, Floridablanca ordenà la construcció d'un Llatzeret general per tal que les naus que haguessin de desembarcar, hi fessin quarantena. S'optà per la localització en Península de Sant Felipet, que es trobava dins el port de Maó i que, després de la construcció d'un canal artificial l'any 1900, es convertiria, definitivament, en el Llatzeret General d'Espanya. Des de qualsevol punt, tenint-lo a la vista podem llegir dos poemes d'Antoni Vidal Ferrando i Pere Gomila i un passatge de Mal de lluna, de Jordi Coca.
Matí al Llatzeret
El sol s'esbalça als tolls com un neguit
de margarides grogues i assoleix
el rang de vaticini sobre els murs
deserts i espaventosos del recinte:
sols l'erta ascensió d'una araucària
conculca llurs dominis atziacs,
enmig del port. A l'hora del migdia
els saluets de l'aigua són el lleu
perseverar del vent dels dits d'un àngel
que ens porta a la darrera quarantena.
Abans de tornar a l'hotel per recollir les bosses encara vaig continuar fins molt a prop de les muralles. Aquell indret es feia novament àrid i pedregós. Més tard em vaig fer dur amb una barca fins a l'antic Llatzeret, en el pati del qual, d'arcades blanques i uniformes, hi havia unes quantes palmeres. La calma d'aquell lloc, on estranyament no hi havia turistes, també em va fer pensar que començava una nova etapa de la meva estada a l'illa i que tot aniria bé.
Llatzaret
Hi ha una fatiga llarga en cada pedra
que encercla entre les torres els espais
consumits pel dolor.
Els dobles murs
tanquen oblits que a ningú no interessen,
el brancam esqueixat del lament,
el record de la por que bufa encara
als pavellons antics, la zona fosca
de la mort sense nom.
Dins la muralla
també hi cap la bellesa de la pedra,
com la forma central del belvedere
destinat a capella il·luminada
pel color que destil·la l'esperança,
l'incert camí de l'home.
Aquest espai
fora del temps, avui sap privilegis,
la placidesa de les nits d'estiu,
el pas del visitant àvid d'imatges,
potser el batec més festiu de la carn.
Però aquell que s'hi endinsa solitari
i assaja una mirada compassiva
en percebrà el batec que s'encomana,
multiplicat entre el esqueixos fràgils,
en l'estesa del vidre esmicolat
pel cop inesperat de la ventalla.
Altres indrets de Maó: