Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Es tenen testimonis de població a Fornells des del segle V tal com deixa palès la presència de l'església paleocristiana. Durant l'edat mitjana es va construir La Talaia de la Mola de Fornells, que vigilava i protegia la costa nord de Menorca. A partir del saqueig del corsari Barba-rossa a Maó i l'atac pirata a Ciutadella el 1558 es va decidir cap allà el 1600 construir el Castell de Sant Antoni de Fornells. El 1662 les obres estaven totalment finalitzades i operava com a defensa militar. El castell va propiciar l'aparició d'un raval que es considera actualment l'origen de l'actual nucli antic del poble. Entre 1630 i 1635 es constaten les primeres cases fornelleres. Els primers habitants de Fornells foren soldats dels castell de Sant Felip d'Es Castell i del Port de Maó i les famílies d'aquests. Es desconeix la data d'inici de construcció de l'Església de Sant Antoni. Situats davant del temple ens podem servir com a lectura d'una anotació de dietari d'Àlex Susanna que tracta de la festa marinera del Carme
Dimecres, 15 de juliol [1992]
Autor: Àlex Susanna i NadalObra: Quadern de Fornells , 1995
Dimecres, 15 de juliol [1992]
Cap al tard sortim a fer un volt. Quan passem davant de l'església topem amb una considerable gernació, enmig de la qual sobresurt una banda musical anomenada Nura, el nom grec de l'illa. Un amic pescador ens informa que avui se celebra la Mare de Déu del Carme —patrona dels marins—, que a l'església estan a punt d'entonar la salve, i ens proposa d'anar després amb ell a fer l'ofrena d'una corona de flors al mar. En efecte, poc després la sentim cantar, aquesta salve marinera, tant pels de dins l'església com per la majoria dels de fora: se'n destaca el solo de la Marianita, agudíssim, vibrant i tremolós, inoblidable. Quan surten les autoritats —l'alcalde pedani de Fornells, un comandant de la marina i el delegat del govern—, amb gran sorpresa per part meva, la banda entona l'himne espanyol. Aquesta sí que no me 1'esperava... Ha estat ben bé com un cop de maça, una nota del tot dissonant i desagradable, que ha trencat momentàniament tot l'encant d'aquella tarda que semblava una mica perduda en el fons del temps, saturada de tradició i ingenuïtat... Per sort, però, els últims raigs del dia fan la seva feina amb gran aplicació, i l'escena recupera el seu to: meravella del capvespre, d'una mar mansa i ajaguda com un ca fidel. Encapçala la desfilada la barca de les autoritats amb la verge del Carme al capdamunt. La resta anem darrere, prou organitzats, a pas lent. Tot de gallardets onegen per les antenes dels llaguts. És una estampa certament naif, discreta, però amb un punt d'autenticitat que la salva. Quan tornem hi ha una atmosfera blau grisosa, deliqüescent, que suca tot el poble en una dolça placidesa. Em sento una mica perdut en aquest mar d'ambivalències, de precaris equilibris, de ressons que gairebé se m'escapen...
Altres indrets de Mercadal, es:
Indrets