Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El barranc d'Algendar o Aljandar és l'accident orogràfic més important de l'altiplà miocènic del sud de l'illa. La fondalada està travessada per un rierol (el riu d'Aljandar) i té penya-segats que arriben a vuitanta metres d'alçada. Situat a deu quilòmetres de la desembocadura del riu de la cala Galdana, constitueix de forma natural el límit entre els termes municipals de Ferreries i Ciutadella, és de terra molt fèrtil, i encara avui s'hi observen signes de la cultura agrònoma àrab (aljubs i canalitzacions per a regadiu). És una reserva natural de gran valor ecològic, amb alguns endemismes propis. Ha estat conreat des de molt antic com a zona d'hortals i conté diverses coves naturals (cova des Càrritx i cova Vermella, recentment, s'hi han trobat restes arqueològiques). S'hi situen nombroses llegendes de tradició oral. En diferents punts del trajecte que podem fer fins arribar a cal Galdana podem llegir textos que fan referèencia al barranc: la cançó popular, poemes de Gumersind Riera i Joan Timoner, un fragment de dietari d'Àlex Susanna i un de Nàufrags, de Joan Pons .
Sa nuvia d'Algendar (fragment)
En ses costes de Menorca
Bull en festes Algendar
Torta torra que dels moros
Don Alfonso conquistà.
En ella se celebren noces
de son senyor Don Bernat
jove tan bell com valent
enamorat i galan.
Sa núvia és Catalina
senyora de son Catllar
més polida que sa lluna
de tan rica no n'hi ha cap,
Tot lo món mostra alegria
tan sols ella trista està...
Cauen perles des seus ulls
sens poder-les aturar.
Que hi ha un moro que l'estima
i d'ella vol ser estimat
i de robar-la algun dia
amb furor amenaçà.
Sa nina també l'estima
i plora per son amant...
Ha convidat son espòs
tots es senyors del veïnat
per assistir a ses noces
i a sa núvia festejar.
Mes tot d'una que a sa taula
S'acaben d'assentar
entra a sa sala una bruixa
i tothom va tremolar.
Sos cabells cauen desfets
i per es vent embullats,
camina molt a poc a poc
i amb trista veu va cantant.
"Sa núvia d'Algendar
avui és en terra
demà serà en mar;
avui menja capons i gallines
demà menjarà sardines
a ses riberes del mar."
Ressona amb càntics alegres
Sa torre i es seu veïnat,
i es corren lleugeres canyes
per sa núvia alegrar,
quan entre los crits de festa
un crit de guerra sonà.
Presa va ser per els moros
la núvia d'Algendar;
i lo que digué sa bruixa
així mateix passà.
El barco que se l'enduia
prop d'Alger va naufragar,
i sa que ahir tan bé menjava,
avui no té què menjar
i d'un pobre pescador
ha de rebre caritat,
qui li dóna unes sardines
a ses riberes del mar.
La nuvia d'Algendar
Menorca estava lliurada
del jou dels mahometans.
N'Alfons Tercer d'Aragó
els havia derrotat,
manant que fos repoblada
l'illa de bons catalans.
Tornava a esser blava l'aigua,
el cel tomava a esser blau
i llavors fou quan la història
es féu romanç popular.
Estava aquell jorn de noces
el poètic Algendar.
Era gentil la núvia,
líric era el seu cantar;
el cabell tot ros tenia,
mes ros encara que el blat,
i tenia uns ulls immensos
color de l'aigua del mar.
Era imatge de Menorca
la nuvia d'Algendar.
Mirava lluny la nuvia,
mirava lluny, cap al mar;
tenia els ulls ben humits
com si volguessin plorar,
i era el seu cor un ardent
batec apassionat.
Allà enfora, allà a la ratlla
on es besen cel i mar,
es veia l'estampa airosa
d'un gran vaixell musulmà
amb les veles desplegades
com ales per a volar.
Era la nit clara, clara...
A la proa de la nau,
escrutaven ansiosos
els ulls de l'enamorat.
Allí estava la donzella,
allí l'estava esperant,
la donzella menorquina,
aquella flor d'Algendar.
Sortí sola la nuvia
de la cambra nupcial,
sortí plorant en silenci
i no volia plorar.
La nit li duia un presagi
que la feia tremolar.
Va penedir-se aleshores
i aleshores era tard,
car les seves mans
estaven presoneres d'altres mans.
El mar se l'emportà enfora,
però el mar la va tornar.
¿Fins quan l'illa restaria
esclava dels musulmans?
¡Ai, Menorca dissortada,
ai, nuvia d'Algendar!
Barranc d'Algendar
El barranc d'Algendar és un paradís
que el Creador, tement la tramuntana,
volgué amagar en el fons d'un gran abís,
fent amb son dit un solc damunt la plana.
Llocs, horts i coves pengen al pendís,
d'arbres de fruita en els bancals hi ha ufana;
al fons corre el torrent cap a l'encís
de la cala sublim: Santa Galdana.
A l'hora capvespral, quan s'adorm l'illa,
canta una veu la cobla a la pubilla
que, enamorada, s'esposà amb el mar.
—«La núvia d'Algendar avui és en terra,
i demà serà en mar». —La veu no s'erra:
Tota Menorca és núvia d'Algendar.
Diumenge, 2 d'agost [1992]
Cap al tard anem al barranc d'Algendar. En Pep i la Glòria també s'hi han apuntat. El sol encara és alt, i pica fort, però convé pensar en el caràcter ombriu i soterrat dels barrancs de l'illa. Deixem el cotxe prop de les Cases del Bisbe. Són poc més de les set. Quan ens disposem a emprendre la davallada apareix un pagès, d'ulls blaus, suat i esdentegat, extraordinàriament amable, que ens demana si li ajustarem la tanca... Pot sonar estrany, però és que el barranc —l'immens barranc d'Algendar— té una tanca al seu capdamunt, principi o entrada. De fet, el més escaient és parlar d'entrada: al barranc s'hi entra, com en una casa, per una porta, una tanca per ser més exactes. I el cert és que, traspassada la dita tanca, us fa de seguida l'efecte d'haver entrat en un mon a part. El que a poc a poc aneu descobrint, ¿es correspon amb el que us esperàveu?¿Es correspon amb el que fins ara enteníeu per barranc? De cap manera. ¿Com ho anomenaríeu, doncs? ¿Un congost, una afrau, una gorja? No ho sé pas, no crec que cap d'aquests mots expliqui o suggereixi prou bé el que són alguns barrancs de Menorca. Potser el que entenem per "canyó" sigui el que a un continental li doni una idea més aproximada del que són aquestes prodigioses barrancades, sens dubte uns dels paratges més fascinadors de l'illa, uns dels seus cops més amagats (les illes, com les persones, cal que tinguin això que en diem cops amagats: no molts, però sí una reserva suficient).
Altres indrets de Ferreries: