Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta és, possiblement, la part més antiga i popular d'Es Castell, d'on sortia un dels conductes bàsics de subsistència, la pesca. Compte amb una sèrie de coves naturals que antigament eren utilitzades pels pescadors com a magatzems. Ara s'han convertit en botigues i restaurants per als turistes. Davant la cala i el mar és oportú llegir aquest fragment de "Menorca", sens dubte, per la seva volada èpica i expressives imatges, un dels millors poemes dels escrits per Àngel Ruiz i Pablo i la segona secció d'un poema de Pere Gomila de to més contemporani.
Autor:
Àngel Ruiz i Pablo
Obra: Obres completes , 1967
Obra: Obres completes , 1967
Menorca (fragment)
Sobre la mar qui allunya de l'Àfrica abrasada
les catalanes costes, mirant vers al llevant,
Menorca, com balena monstruosa, encadenada,
o com vaixell de pedra, se mostra al navegant.
No en té, casi, de platges: sols té penyals altíssims;
tota ella és pedra viva, tota ella és de granit;
de tant com l'han batuda los temporals fortíssims,
ja no li queda arena per a formar son llit.
De sos combats titànics, bé en mostra estar ferida!
Pertot arreu cavernes que encara afonda el mar;
pertot arreu la costa brescada i com cruixida,
mostrant l'ossa negrenca del monstre singular.
La vésseu quan l'envesten furioses les onades
i brama damunt ella el nord o bé el mestral!
Del blanc polsim de l'ona se n'alcen nuvolades
qui com espessa boira cobreixen el penyal.
I ella s'espolsa i lluita, com perseguida fera,
i per ses mil cavernes rugeix furiosament:
el front alça, i els braços estesos guaita, espera,
i es van ona per ona sobre son pit desfent.
I venç sempre. Humiliada llavors la mar sospira
i canta, i l'enamora besant sos penyalars,
i el vent rendit la canta amb so de dolça lira,
portant-li, amb olor d'algues, perfum de trongerars.
Llavores ho és hermosa! Sultana marinera,
se vest la verda túnica brodada de mil flors.
El sol tota la daura, i ella, gentil, riallera,
escolta al vent i a l'aigua cantar-li sos amors.
Autor:
Pere Gomila i Bassa
Obra: Geografies del vent , 2015
Obra: Geografies del vent , 2015
Calesfonts
II
Una terrassa amb poetes
Aixecava la nit l'aire del mar
i el fred ens arraulia a la terrassa
en un àpat lleuger, mentre trobàvem
l'escalf més pur de la paraula encesa
i l'artista ens brindava el seu enginy
amb un cor generós. Va ser aquell any
que començà el mil·lenni i no pensàvem
que el temps acostaria la ignomínia
i encara hi érem tots.
Potser sentíem
que era possible viure com els altres
agombolats per fi en aquesta parla
que volen dividida i ajaguda
i sap d'odis antics i de renúncies
vergonyoses.
El vi de la conversa
ens embarcava en la lleu placidesa
de la tranquil·la cala, en noble guany
de la lletra sagnada en fondos hores
cap a la plenitud del cant que s'alça
per fer-nos més humana la travessa.
Avui potser només en aquest guany
ens retrobam.
La resta, una confusa
onada contra el sorral de les pèrdues.
Altres indrets de Castell, es:
Indrets