Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La casa on va néixer Catalina Thomàs, que es troba en el carrer que duu el seu nom, ha estat convertida i en capella de culte a la santa. Als vint-i-cinc anys va ingressar al convent de Santa Magdalena de Palma, on es conserva el seu cos incorrupte. El 1792, fou beatificada gràcies a les gestions del cardenal Despuig i canonitzada el 1930. Al llarg del carrer, podem llegir l'evocació que Santiago Rusiñol feia de la bellesa i harmonia d'aquests carrers de la vila vella. A l'interior de la capella escaurà llegir les cobles que Maria Antònia Salvà dedicà a la santa.
Sortim a fora, i el poblet és una cançó de matinada.
Quin goig, per als ulls! Que bé s'hi respira! Quin alè de sanitat us entra dintre l'esperit! Tirant per la dreta, o per l'esquerra, els carrers són petits, són estrets, i pugen i baixen al seu pler, amb aquesta santa llibertat que tenen els carrers dels poblets, que Déu els conservi i els lliuri d'urbanització i simetria.
La urbanització se la fan ells, dintre els seus nius. I que ben feta! Les palles que hi duen i que es veuen, són netedat: quatre cadires, la seva taula i dos testos de flors; però dintre d'aquests interiors, només passant-hi per davant, s'hi sent tal olor de bugada, les cadires són tan senzilles, la taula és tan ben parada, tot és tan íntim i tan reclòs, que, si les cases fossin persones, diríem que són cases verges. La Beata Caterina podia haver nascut a totes.
Això és lo primer que es veu en el poblet de Valldemossa, perquè es veu des del carrer, i encara tapat per una xarxa que tenen penjada a les portes, que deu ésser per fer més íntimes i recloses les estades, o perquè aquelles mosques que dèiem no se n'hi vagin a viure.
Cançons de "Sor Tomaseta"
(Nom amb què la musa popular anomenà
temps enrere la Santa mallorquina Caterina Tomàs)
Oh bell recó de muntanya,
sempre florit, com l'abril!
Qui mai t'ha vista, és de plànyer,
oh Valldemossa gentil!
Lliri del cel, Caterina,
a Valldemossa brostà.
Glòria a la humil Marquesina
que en pobres draps la bolcà.
Vora la font del baptisme,
oh, quina gran resplendor!
La flor, ungida amb el crisma,
mai mes perdrà la blancor.
Per meravella, dejuna
abans de saber parlar;
si va a la font, a la lluna,
un sant li dona la mà.
Fent de son cor santuari,
no en vol de festes ni ball,
i amb fulles passa el rosari
pels olivars de la vall.
Prou que l'infern li mou guerra,
mes la santeta, fidel,
fuig les amors de la terra
per l'amor pura del cel.
El Bon Jesús la volia,
que ella son cor té robat:
la flor del camp s'embellia
dins un convent de ciutat.
Si 1'enemic l'aborrona,
el Bon Jesús ve del cel,
i un pa de sucre li dona
mes saborós que la mel.
Oh pageseta garrida!
oh lliri blanc virginal!
Per vós Mallorca florida
ja duu corona immortal.
Altres indrets de Valldemossa: