Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Just davant per davant de l'entrada principal del casal del Sureda, hi trobarem l'estrcutura d'un petit i primitiu claustre que degué pertànyer al primer assentament de frares a Valldemossa. A l'angle dret del fons a la dreta, hi havia l'antiga apotecaria. Hi podem lligar la lectura de dos fragments de la novel·la que Miquel López Crespí dedicà a recrear l'estada de Chopin i Sand a Valldemossa.
Maurice volia dibuixar tot el que veia. De cop i volta ensopegàvem amb l'antic cementiri. No hi havia cap inscripció que distingís aquestes tombes que el cartoixà cavava durant la seva vida, i on res no havia de reclamar la seva memòria al no-res de la mort.
Solange, irreverent, jugava a bastir una imaginària bandera pirata amb els ossos dels monjos sense nom. Un dia la veié de lluny estant l'escolà foll, i vengué corrent cap a nosaltres, amb el seu bastó i amb actitud amenaçadora. Record que fugírem pel passadís de l'apotecaria i, sense mirar ni per uns instants al nostre darrere, ens amagàrem per les cel·les en ruïnes de l'indret més abandonat de la cartoixa: les antigues capelles del segle XV. Per allà no gosava anar-hi l'escolà, ja que l'atemoria un sant de fusta pintada que hi havia a la porta. Deia, en la seva follia, que era el dimoni disfressat de sant Bru, i retrocedia fent-se mil senyals de la creu quan el veia en la distància. Però precisament la zona del convent on l'escolà no volia penetrar era la que per a nosaltres guardava més secrets i possibilitats.
Maurice i Solange estaven cansats. Retornàvem d'una excursió fins a la llunyana ciutat d'Alcúdia, emmurallada, prop de la mar. Havia vengut a visitar-nos un amic polonès. Carles Dombrowski i li volíem mostrar les belleses de la nostra illa d'encanteris.
El vent sacsejava les portes que algú havia deixat imprudentment obertes. Moments abans l'escolà foll, que també habitava la cartoixa -mai no descobrírem on era la seva cel·la-, havia vengut a resar, de genolls, davant la nostra porta.
Tot tenia un aspecte fantasmagòric: els xiprers dels jardins agitats pel vent, les oracions del boig, els passos apressats de l'apotecari que, amagat al seu cau, es despullava i es colpejava l'espatlla amb nuoses branques d'olivera i fuets d'aspra pell de brau.
Algún matí, quan anava a cercar malví o agram, i allargava la mà per a cobrar l'elevat preu que ens demanava, encara es podien veure les marques indelebles de la tortura damunt la seva pell.
Altres indrets de Valldemossa: