Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La rebotiga de l'apotecari Jaume Torrents Calafat era el lloc on el farmacèutic preparava les seves fórmules magistrals i on es reunia amb els amics per fer tertúlia mentre esparava l'arribada dels clients. Entre altres personatges culturalment destacats per la rebotiga passaren Santiago Rusiñol i Joaquim Mir. El primer hi féu estades els anys 1902 i 1904. Així en aquestes dates, respectivament, escriví a Sóller L'hèroe i Els punxasàrries, que llegí en públic en l'esmentada tertúlia. També ens n'ha quedat una crònica de com veié Sóller quan hi féu estada que podem llegir davant de l'encara activa farmàcia.
Anant de Deià a Sóller, si quan s'hi va és per la primavera, així que s'és dalt del coll, se sent pujar, d'allà la plana, una gran flaire de tarongina. S'avença, tot fent giragonses, i a l'arribar al darrer revolt, com si diguessin "obre el cor", et donen a respirar una alenada de flors que t'omple els sentits de fragància. De dalt fins a baix, de prop fins al lluny, del pla fins a la muntanya, estenen al davant teu una panera de tarongers com un present de meravelles. Tarongers petits, tarongers grans, tarongers verd-fosc, tarongers cobalt; allà on arriba la vista, no veus més que puntets verdosos, de fulla fosca i de flor blanca, i les cases, les tanques, les masies i els camins, tot està colgat pels tarongers. Si vols tenir una idea de lo que és aquesta vall, tanca els ulls per un moment i pensa en un país de verdor, mentre flaires tarongina o et menges una taronja.
Sóller té una bona plaça, té les cases netes i boniques, com totes les de Mallorca: té patis amb testos i pilastres; té una església gran, carrers ben cuidats; però tot ho ofeguen els tarongers. Tot lo demés serveix de marc per fer-ne destacar la fruita. Per això el nom d'aqueixa fruita, que no se sap si és fruita o és flor, va tan unida al nom de Sóller. Si mai, anant per l'estranger, veieu una tenda amb taronges, entreu-hi dient:
-Bon dia tenga.
I de dintre eixirà un solleric, us parlarà en mallorquí enrevessat del país on sia, us traurà una barriscada de taronges rodonetes, daurades, us preguntarà si veniu de s'illa, i si per atzar li dieu que sí, de venga i tenga no us deixarà, i us omplirà tant les butxaques de fruita de la seva vall, que al cap d'un mes d'anar pel món encara fareu flaire d'illa. Perquè els fills d'aquesta encontrada sembla que tinguin la missió d'anar a dur píndoles de llum a les torres de la boira. Al tenir setze anys, se'n van tots, i primer amb un carreronet, després parant la seva tenda, i per fi en grans establiments, a França, a Anglaterra, a Suècia, a Rússia, al nord d'Europa i allà a América, allí on van ells, hi va la claror.
Altres indrets de Sóller: