Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al costat de l'estació del tren de Sóller i tenint al davant el torrent, s'hi conserven les restes d'un jardí senyorial que ens permetran tenir un espai adequat per la lectura d'una anotació memorialística de maria antònia Salvà cantant les delícies d'aquest paratge; Guillem Colom, en canvi amb el seu text ens en donarà la cara més salvatge amb les inundacions periòdiques que provocava; seguirem les lectures amb els dos sonets que Josep Carner dedicà al paradís solleric i les acabarem amb el poema molt més recent d'August Bover.
El torrent de Sóller
Sempre, per anys que visqui, recordaré amb delícia la meva primera anada a Sóller.
Era pel mes d'abril i els tarongers estaven en flor; havia plogut molt, aquell any; les fonts brollaven pertot, exuberants i fresques, i el torrent corria... aquell torrent desxondit i rioler, en el qual se miraven les cases de la vora, amb llurs terradets i parrals i cossiols florits. Les oronelles volaven frec a frec de l'aigua... Jo no havia somniat res mai com allò, ni tenia cor que em bastàs a separar-me d'aquell pont a on estava abocada presa d'una invencible atracció.
D'aleshores ençà, en voler fantasiar sobre bellesa autèntica, pensava en el torrent de Sóller, en les galeries i parrals de les casetes de sa vora, en els oronells que volaven frec a frec de l'aigua... aquell torrent era per a mi el somriure de l'encontrada més bella de la nostra illa d'or.
Enguany, en plena primavera, galantment convidada per una família benvolguda, vaig tornar a Sóller, en ferrocarril tot just estrenat.
A la ràpida visió dels meravellosos paratges que deixàvem enrere, havia sentit desvetllar-se en mi grans emocions; ja sols mancava la més dolça, el posar peu a terra en aquell paradís d'ensomni... Però a l'arribada, vaig sentir acopar-se les ales del cor... El torrent, aquell torrent ideal, ja no somreia, ofegat baix d'una volta trista, tan trista com la tapadora d'una caixa de mort!
No: ni l'excusa de la utilitat pública ni la comoditat d'un tramvia, no ens poden rescabalar del que hem perdut! No hi ha conhort pels amadors de la bellesa! Ja no ens queda mes que plànyer, a tots els que ens sentim encara una mica poetes... Si almanco poguéssim somniar la probabilitat d'una resurrecció –no del tot impossible, Déu meu! Oh! aleshores, quina claror triomfal! Sóller la més bella de les valls, la més gentil de les viles de Mallorca, recobrant la gràcia del somriure, d'aquell somriure seu, sense la qual no serà pus lo que era!
Oh, mos bons sollerics, aquell torrent! En nom de la Poesia, ressuscitau-lo! Salvau-ne, almenys, el que encara en resta!
Per caritat!
Aquest torrent d'aigües vives, nodrit en el seu llarg curs pel devessall de tantes fonts –força hidràulica altre temps de molts molins- i segellat pel misteri de la llegenda, ha estat sovint l'amenaça i el càstig de la vila que travessa. A més dels estralls registrats en els arxius a partir del segle XV, el 15 d'octubre de l'any 1885, acrescut per les rieres de la Coma Negra i de la Regana, després de tres jorns seguits de pluges torrencials, inundà la vila baixa i els seus camins i ponts i, eixint de mare amb els altre transformà l'horta en un gran llac i posà en greu perill les vides dels hortolans indefensos, salvats pels veïns de Sóller i pels mariners del Port a força de cops de rem i d'intrèpid heroisme. Desarrelant pollancs i freixes del seu llit i esbaldregant els marges de la vora, l'allau de les aigües desfetes soscavà el peu mateix del mur de casa i s'emportà al mar la terra i els arbres de l'hort, entre ells l'esvelt fasser familiar que abans emmirallava les seves palmes verdes i els seus dàtils d'or dins els gorgs blaus de la vora.
Record de Sóller
Oh prolífic
taronger!
par, mirífic
un dosser
d'or i ermini
sumptuós
qui s'inclini
tot gelós...
mes la branca
una mica
mostra al vent
una blanca
sollerica
somrient.
Taronger de Sóller
Bell taronger, feixuc de glòria
tenda vivent d'ermini i d'or,
¿quin rei amagues a la història,
gelós d'un goig o d'un tresor?
Oh embriaguesa peremptòria,
goig de l'esguard, desmai del cor!
Oh flaire com una memòria
d'amor passada, en trist que mor!
—¿I si fos sol, —algú replica—,
sol i endebades el dosser?-
Quan un alè d'aire lleuger
gira les branques una mica
i veig la blanca sollerica
mà sobre el pi, al blau recer.
Matí solleric
Darrere la Serra hi esclata la vall;
el tren quan l'albira, saluda xiulant.
Ombregen els horts, tarongers, llimoneres,
pel camí del port balandregen palmeres
i enllà de les cases blaveja la mar;
uns nins compten veles, llepant un gelat.
Frisen per banyar-se i bastir castells,
efímera petja del joc d'uns cadells
que ignoren encara que hi ha en peu de guerra
l'oprobi indeleble que esventra la terra.
Me'ls miro o somriuen, i un d'espigat crida:
—Anam a sa platja, que ja ve es tramvia!
Altres indrets de Sóller: