Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta plaça, de forma triangular i presidida per un monument feixista i amb una rèplica de vagí de tren que fa d'oficina de turisme, es troba entre el torrent, a mà dreta, i l'estació i la via del tren, a mà esquerra. Serà un bon lloc per a llegir tres poemes dedicats a Sóller de la mà de Joan Alcover, Miquel dels Sants Oliver i Maria Antònia Salvà.
Record de Sóller
Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa...
Ja coneixeu la vila d'ombrívols carrerons,
la rica vall de Sóller, entre serrals estesa,
on totes les vivendes tenen un hort.
Era senyor de casa el somni de la sesta;
la posadera em feia senyal de que emmudís,
posant-se el dit als llavis; una verdor xalesta
per portaló guaitava com auri paradís.
L'hort m'oferí refugi, dosser la verda branca
del taronger; en l'herba me vaig tombar; l'eixam
d'insectes, com espurnes, brunzia per la tanca,
i em feia pessigolles al front l'espès herbam.
Eren les verdes tiges profunda columnada;
filtrava, arran de terra, l'esguard per allà endins;
dansaven les corol·les de fulla acarminada,
com baiaderes entre pilars esmaragdins.
Llavores un misteri per mi se va descloure,
torbant la fonda calma del cor adolescent:
entrà una joveneta amb els cabells a lloure,
que un raig de sol feria com nimbe resplendent.
Amagatall cercava per treure's una pua
del cos; a totes bandes girà l'ull inquiet;
s'alçà la falda roja, mostrà la cama nua
que més amunt tenia una blancor de llet.
Mon cor, davant la casta nuesa, va suspendre
son ritme; una calrada bullenta vaig sentir;
l'esglai que sentiria la bergantella tendra
que es creia tota sola, si s'adonés de mi!
El nin va tornar home.... ¿Quin esperit dins una
espina de figuera de moro va saltar
a l'abscondit ivori de l'Eva, tan dejuna
de dar-me el fruit de l'arbre simbòlic a flairar?
Mai més l'he retrobada; i veig com aquell dia,
fa quaranta anys, la nina que no em coneix tampoc
i el món d'una edat nova inconscient m'obria,
incendiant la porta sense percebre el foc.
Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa,
vós que caceu libèl·lules en la presó del rim,
vós que preniu les ales amb tanta subtilesa
que no se perd un àtom del matisat polsim.
El perfum de Sóller
Al trobar-me dalt del Coll,
a tres llegües de distància,
com una ona m'ha arribat,
com una ona de fragància
de la flor del taronger.
Jo no sé,
jo no sé que m'ha passat
que aquella ona m'ha tapat,
que aquella m'ha negat
en un pèlag de delícia;
que aquella m'ha engolit
en la dolça pregonesa
d'unes aigües de l'oblit
He sentit
el perfum que m'invadia,
el perfum que em rodejava
i en la sang se'm transfonia.
L'he sentit al meu entorn
com un torbament nupcial,
com un pes, com el trastorn
d'un gran vent paradisial.
M'ha seguit
de despert i de dormit,
i a la taula i en el llit,
i en tot lloc de tots indrets.
I passava les parets
i filtrava per les portes
i aromava el tapament
amb alenades somortes,
tal que jo m'anés fonent
i la Terra anés nedant
en l'essència omnipresent.
He hagut d'obrir la finestra
i m'ha semblat que l'obria
sobre el propi Paradís
embaumat de poesia
com si jo estés en el centre
d'una gran flor que s'obrís,
com si tot el món florís
per les hortes i les tanques,
i en les fulles i en les branques,
i en la carn de les hurís.
M'he llevat i m'ha esperat;
he sortit i m'ha trobat,
per l'església i pel convent,
pels carrers i per la plaça
i pel marge del torrent.
He trescat tots els camins,
he mirat tots els jardins
de la vila regalada;
i en la tassa de la font,
i en la pica sobre el pont
i en la terra assoleiada
o en els recs d'aigua corrent,
era tot una solada,
era tot una nevada,
tota blanca, tota pura,
de la flor del torbament!
Diu que Sóller ve de Súliar,
en aràbic: la vall d'or.
Ma daurada jovenesa
va gaudir de tal tresor;
i aquesta aura perfumada
m'ha aclarit, d'una glopada,
la memòria consirosa,
la memòria enterbolida
d'una vida
lluminosa
tota joia i moviment;
d'unes festes, d'uns jardins
no sé quins,
per un temps primaveral;
d'una edat tota frisança
que passà com una dansa,
i uns saraus de galania,
fent el ritme de follis
d'un scherzo musical;
flors que plouen, temptacions,
i unes encesors divines
d'unes cares no sé quines,
en deports i en excursions,
i en anades i vingudes
mig incertes, mig viscudes...
tot un rodar de visions
i galans exquisiteses,
i violins i gentileses
d'unes filles de marqueses
que ballaven cotillons.
De retorn a la ciutat
tot l'encís s'ha evaporat
com un món d'encantament;
i és que l'aura m'ha deixat
de la flor del torbament...
M'ha deixat
amb les robes impregnades
d'una olor de joventut,
d'una olor de pubertat,
d'una olor de bé perdut
en les hores del passat.
Sóller
Fer menció no caldrà
de les taronges de Sóller,
que en tot el món i la bolla
de més fines no n'hi ha.
Quan Mallorca dins la mar
s'enfonsàs com una esponja,
el renom d'eixa taronja
la farà de nou surar.
Altres indrets de Sóller: