Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El nucli urbà de Galilea té l'origen en la parcel·lació de la possessió de Son Cortei el 1396 amb el nom de Sa Moleta. No és fins al 1550 que, segons conta la tradició, Jordi Cortei decidí que s'anomenés Galilea, per la seva semblança a la regió de Galilea de Terra Santa. L'església del poble està dedicada a la Immaculada Concepció i és del 1810. L'electricitat no hi arribà fins al 1924 i tot just el 2008 s'inaugurà la xarxa d'aigua potable i del clavegueram. Llorenç Riber li va dedicar un poema, que podem llegir en qualsevol punt del poble, per cantar-hi sobretot el protagonisme del vent.
Galilea, lloc ventós
Galilea lloc ventós
garrida si et cal pujar,
dia de vent han d'anar
aferrats de dos en dos.
Galilea encastellada
damunt un penyal s'asseu;
si hi puges qualque vegada,
alerta a trabucar el peu!
Quina escampadissa blanca
de cases, fora camí...
L'ametler et farà amb sa branca
pessigolles de setí.
Veuràs l'ull blau de la mar
qui et guaitarà d'entre esculls;
serà florit el favar,
i et mirarà amb cent mil ulls.
Veuràs dins la casa estreta
entre nins bruns com un gri,
nines d'ulls violeta
i cabelleres de lli.
Sentiràs la xeremia,
aquest aucell sense niu
qui porta melancolia
a les festes de l'estiu,
bandejada i tota sola
que allà dalt vessa son plany,
i l'agonia consola
cantant, cantant tot sol any.
Quan la boirada llanosa
amollarà sos moltons
qui, en guarda silenciosa,
pasturen pels horitzons;
vella com una sibil·la
i torta com una rel,
una doneta qui fila
sortirà per mirar el cel.
i amb gest qui mal temps augura,
la filosa deixarà
remugant: pluja segura!
i la bugada entrarà...
L'alta boca de la serra
mama la pluja amb anhel...
a on acaba la terra?
on és que comença el cel?
I l'endemà, la diada
se llevarà més brillant,
com molt més amb plor rentada
lluu la cara d'un infant.
Vendran fresques alenades
d'embat, bell amic del sol...
A porgar el blat, veinades,
que el molí ja infla el vol!
Altres indrets de Puigpunyent: