Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En la granja Palau, que les famílies Güell-López tenien en aquest municipi, Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845-1902) hi va passar diverses temporades, sobretot l'hivern de 1880. El poeta, amb el marquès de Comillas, els estius de 1879 i 1880 havia fet dos sojorns al balneari de la Presta (Vallespir), havia ascendit dues vegades al cim del Canigó i havia recollit material de tot tipus a l'entorn d'aquelles contrades. Eren els primers passos per posar-se a redactar el poema èpic Canigó, el manuscrit més antic del qual, corresponent a l'epíleg de "Los dos campanars", està datat a Santa Perpètua de la Moguda, "Dia de la Verge de les Mercès 1880", és a dir, el 24 de setembre. Estava, doncs, en plena embranzida de l'inici de redacció del poema. Així ho deixa entendre en una carta enviada a Jaume Collell, que podem llegir en alguna de les estances d'aquesta mansió, i en la qual, entre d'altres assumptes com les gestions per aconseguir-li la canongia i la pèrdua de les llicències de la capella de casa López, li diu "Jo estic dormint un somni nou", és a dir la creació de Canigó. També hi escau la lectura d'un fragment de l'esbós de pròleg que quedà inèdit i en què explica com va ser la descoberta del massís i el seu llegat llegendari.
La Mogoda, tercera desena de setembre 1880
Estimat Jaume: acabo de veure a en Candi, qui m'ha mostrat desig de que t'escrigués demanant-te si volies posar l'article de La barretina, d'en Modest Vidal, que ha anat a "La Ilustració Catalana", en ta "Veu". Fes lo que et convinga.
M'acaba de dir D. Antoni López que en Cànovas estava empenyat amb un altre candidat per la canongia; que sería mossen Verdaguer? [Francesc Verdaguer i Balmes]
Vaig desar tan bé les llicencies de la capella de casa López, que et dec a tu, que en les escapades curtes que he fet a Barcelona, no les trobo. Però em sembla que eren pels parents pròxims, no sé en quin grau, i pels hostes. Si tu no te'n recordes, aniré a capgirar ma llibreria, i a mirar full per full on he amagat tal document.
Los Alarbs de la Cerdanya no han aparegut en ta llibreria, tampoc?
Jo estic dormint en mon somni nou; guarda-me'n el secret.
Teu sempre en Jesús i Maria,
Jacinto, pbre.
És una fantasia senzilla lo que va a veure el lector en aquest llibre? És un poema? ¿És una llegenda? És un cabdell d'idees i de versos sense cap ni centener? No ho sé. A últims d'estiu de 1880 una particular casualitat me dugué a passar uns quants dies en lo solei de Canigó; vegí la muntanya, trepitgí ses congestes que tot l'any blanquegen, baixí al monestir de Sant Martí, coneguí la llegenda del Comte Guifre que recorden tots nostres vells cronistes, sentí parlar i parlí d'encantades als pagesos i pastors, de monjos i monestirs a les ànimes piadoses, doní la volta a la muntanya, la torní a pujar segona i tercera vegada i me'n torní enamorat del Rosselló i d'eix cantó de Pirineus, que correguí després acompanyat de bons llibres i de millors amics.