Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La possessió de la Granja d'Esporles apareix en el Llibre del Repartiment amb el nom d'Alpic i va ser cedida per Nuno Sanç (1239) als cistercencs perquè hi fundessin un monestir que depengué de Poblet. D'aquest primer cenobi, en resten vestigis de les cel·les dels monjos i d'una torre. Sembla que l'olivar era el cultiu predominant en els segles XIII-XVI. En passar els monjos al monestir de la Real la finca fou adquirida per la família Vida i començà a utilitzar-se el nom actual. El casal va ser ampliat entre el final del segle XVII i el 1716. En el centre hi ha un pati, amb paviment de macs, aljub central i escala d'accés al pis noble, protegit per una volada. La façana principal disposa les obertures de les tres plantes simètricament. El conjunt és completat per dues zones ajardinades. Hi trobem el teix (taxus baccata) de sa Granja, d'uns dos mil anys, considerat un dels teixos més vells del món. Té la soca d'un diàmetre d'1,5 metres i 5 de perímetre, i està molt ramificada des de baix. Arriba als 6 metres d'alçària i la capçada té 10 metres de diàmetre. És l'arbre més vell conegut a les Balears. La part interna de la soca es troba buida, cosa normal en arbres tan vells. En ser-hi al davant podem llegir un fragment de la prosa que li va dedicar Bernat Cifre.
Un teix per a Nadal (fragment)
Un teix. ¿N'heu vist cap mai? Pocs en resten a Mallorca. Aquest nom, més que a un arbre, ens duu directament a l'altíssima serra de Deià. L'arbre de Sa Granja d'Esporles és exemplar únic: grossot, enorme, estès, descambuixat, terriblement entremaliat de branques d'aram, pelades i llises, damunt la soca baixa. Una oda mereix el Teix de Sa Granja, com Lo Pi de Formentor. (Pins i teixos són parents carnals).
El Teix de Sa Granja és un vell rabassut, rodejat de la flora i floresta jove, luxuriant, dels coneguts jardins. Allà els turistes, allà les festes i jocs i joies per a entretenir-los. Allà la bulla dels visitants que quasi anega la remor de l'aigua corrent o l'aigua disparada.
Teix. En llatí "faxus", en castellá "tejo". Al de Sa Granja se li calculen uns 2.000 anys. Serà, doncs, un dels arbres més antics de Mallorca. Quantes coses hauran vist les serps dels seus braços, si tenguessin ulls! Ja els romans tastaren l'aigua de la "Font Major", que els moros canalitzarien per a fer rodar els seus molins, alqueria "Alpic". Feu, després, del Comte Nuno Sanç, cavaller de la Conquesta i oncle del Conqueridor, qui la cedí als monjos del Cister. Palau o monestir, passà més tard al llinatge dels "Vida", i d'aquí als "Fortuny": aquests encara ara, a la 52 generació i 25 cosins que en són els propietaris actuals.[...]
Aquí no hi ha diccionaris d'ombra i verdesca que hi valguin! Brolladors d'aigua, brolladors de xiprers, i araucàries com a brolladors. I estufera de plantes indígenes o exòtiques... entre les quals, com d'una mar verda, sura el palau gentil, de finíssima "loggia" i balustrada, i clastra senyorial i murs ancorats dins el neoclàssic. Palau i siti cap a on s'afuen els pinzells pel verd de la Primavera o l'ocre de la Tardor consirosa, que és quan jo et vaig petjar, esporlerina obaga...
Altres indrets de Esporles: