Possessió de son Galatzó

Autor: Guillem Colom i Ferrà
Obra: El Comte Mal (Poema en dotze cants) , 1950

Cant Segon (fragment)

 

Grans cimals de roca viva

de la nostra Serra altiva,

Puig Major i de Massanella, l'Ofre, el Teix i Galatzó,

sou les torres arborades

que abrigau nostres contrades

contra els freds i les ventades,

sou els contraforts de Filia dins els torbs i la maror.

 

Com ardida barbacana,

el Puig Major a tramuntana

dreça entre neus i boires, i abocat sobre el gregal,

aixeca el de Massanella

vers el cel l'alta torrella

que la calitja emmantella,

l'Ofre contra el llevant lluita, s'alça el Teix contra el mestral.

 

Sobre el mar dreça la testa

Galatzó a ponent. Sa vesta

es el ròssec centenari d'un boscatge sense fi

que, arrelat sobre les roques

i desfent-se en verdes troques,

llança vers el cel les soques

en immenses columnates, com un temple gegantí.

 

Entre mates i pinassa,

al crit del sen corn de caça,

temps era temps que hi trescaven, cavallers en llurs cavalls,

els senyors de les contrades

per a fer-hi llurs caçades:

Despuigs, Néts, Fortunys, Canglades,

Santacílies i Serraltes, «Canamunts i Canavalls».

 

Caça reial era aquella,

la que amb el falcó o l'arpella,

el trabuc o la ballesta hi cobraven de tot vent,

amb pluja, fred, neu o gebre:

singlar, cérvol, daina, llebre,

garsa reial... Plens de febre,

sovint se la disputaven amb daga o punyal d'argent.

 

I el primer dins la cacera,

amb sa gran guarda llebrera

i al braç el trabuc de caça, ¡quants de cops el Comte Mal

s'hi vegé cavalcar a lloure,

els seus trets arreu fent ploure

sota l'alzina i el roure,

i espantant caça i donzelles amb el seu aguait fatal!

Autor: Anònim
Obra: Cançoner popular de Mallorca , 1975

— Que vetlau tota soleta, muller lleial?

Que vetlau tota soleta, mon desigual?

 

—  Jo no vetl tota soleta, mon comte Mal.

jo no vetl tota soleta, ai, mon Déu val!

 

— Qui teniu per companyia, muller lleial?

Qui teniu per companyia, mon desigual?

 

— Déu i la Verge Maria, mon comte Mal.

Déu i la Verge Maria, ai, mon Déu val!

 

— A on teniu les vostres filles, muller lleial?

A on teniu les vostres filles, mon desigual?

 

— Dins s'estudi són qui dormen, mon comte Mal.

Dins s'estudi són qui dormen, ai, mon Déu val!

 

— Les me voleu deixar veure, muller lleial?

Les me voleu deixar veure, mon desigual?

 

— Vós les me retgiraríeu, mon Comte Mal.

Vós les me retgiraríeu, ai, mon Déu val!

 

— Amb què les retgiraria, muller lleial?

amb què les retgiraria, mon desigual?

 

— Amb les flamades de foc, mon comte Mal.

Amb les flamades de foc, ai, mon Déu val!

 

— Què és lo que duis en els ulls, mon comte Mal?

Què és lo que duis en els ulls? Ai, mon Déu val!

 

— Males coses que he mirades, muller lleial.

Males coses que he mirades, mon desigual.

 

— Què és lo que duis al nas, mon comte Mal?

Què és lo que duis al nas? Ai, mon Déu val!

 

— Males coses que he olorades, muller lleial.

Males coses que he olorades, mon desigual.

 

— Què duis vos a les orelles, mon comte Mal?

Què duis vos a les orelles? Ai, mon Déu val!

 

— Males coses que he sentides, muller lleial.

Males coses que he sentides, mon desigual.

 

— Què és lo que duis al cap, mon comte Mal?

Què és lo que duis al cap? Ai, mon Déu val!

 

— Mals pensaments que he tenguts, muller lleial.

Mals pensaments que he tenguts, mon desigual.

 

— Què és lo que duis als genolls, mon comte Mal?

Què és lo que duis als genolls? Ai, mon Déu val!

 

— Mal ajonollat que som estat, muller lleial.

Mai ajonollat que som estat, mon desigual.

 

— Què és lo que duis en els peus, mon comte Mal?

Què és lo que duis en els peus? Ai, mon Déu val!

 

— Males passes que he donades, muller lleial.

Males passes que he donades, mon desigual.

 

— Jo sent renou de cadenes, mon comte Mal.

Jo sent renou de cadenes, ai, mon Déu val!

 

— Això són els meus cavallos, muller lleial.

Això són els meus cavallos, mon desigual.

 

— Les voleu donar civada, mon comte Mal?

Les voleu donar civada? Ai, mon Déu val!

 

— Ells no viven de civada, muller lleial.

Ells no viven de civada, mon desigual.

 

— Me voleu dir de què viven, mon comte Mal?

Me voleu dir de què viven? Ai, mon Déu val!

 

— D'animetes condemnades, muller lleial.

D'animetes condemnades, mon desigual.

 

— Es gall canta i no te'n vas, mal esperit.

Es gall canta i no te'n vas, ja és mitjanit!

 

— Digau per on he d'eixir, muller lleial.

Digau per on he d'eixir, mon desigual.

 

— Per allà on sou entrat, mon comte Mal.

Per allà on sou entrat, ai, mon Déu val!

 

— Per ses juntes de ses portes, muller lleial.

Per ses juntes de ses portes, mon desigual.