Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Construït molts als afores de Sant Cugat el 1969, en el pavelló S, nínxol 106 2n pis es troba la tomba de Gabriel Ferrater. Hi podem llegir la part final de "Tots hi serem amb la desconeguda", poema que J. V. Foix (Sarrià, 1893-1987) li va dedicar el gener de 1973, mig any després de la seva mort i el poema "Boira", de Ferrater. En paraules de Núria Perpinyà, hi recrea el tòpic de l'alba com a moment de separació dels amants. El jo poètic es projecta en una boira (d'incerteses) i s'oposa a la seguretat de la dona (la terra). Hi ha una bella imatge de ressons sexuals (la boira estesa sobre la terra) i el símbol eròtic de l'amor com a foc transferit a "un floc lleu de cendra" connota les brases de la unió sexual que ja s'han apaivagat – però que el cos encara recorda- i reprèn el signe de la vellesa del primer vers, amb ressonàncies d'un de Ronsard en el cinquè dels sonets dedicats a Hélène.
A l'hora del crepuscle hauríem vist
els capells florejants de dames florentines
que el sol s'emporta amb grogors de panotxa
lilàs amunt; i els cors com s'assosseguen...
I quan el primer estel espurna al pic més rost
hauríem escoltat, on els còdols floregen,
la passada dels vents amb brogit de tenora
i el clam esperançat de les formes captives.
La ment capta l'etern en l'ampla pau
i un no res grana i creix en un somriure.
Ésser i traspàs fan un: tot muda i tot roman;
tots hi serem al Port amb la desconeguda.
Boira
Molt abans que te'ls tornis vella i grisa,
l'ombra del núvol meu damunt l'estesa
de natura i conreu: la teva terra,
com un floc lleu de cendra, imperceptible
per tots ells, però encara no per tu,
quan se l'endugui un últim pàl·lid vent
s'arrissarà convulsa per l'adéu,
i et deixarà el record d'un fred caduc.
Sé com, després, se'ls obriran les vies
del sol, quan, dins la múltiple sorpresa
de fulles nobles, els fibli l'orella
l'àgil flauta infernal del teu migdia.
Ho sé jo, que ara emboiro el teu profund
crepuscle matinal. Tot desesper
d'alçar-me, m'emparraco en esbarzers
i omplo de plor còrrecs d'incertitud.
Altres indrets de Sant Cugat del Vallès: