Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Centra la vall del mateix nom, que està formada per un costat pels massissos d'Alfàbia, l'Ofre i la Rateta i per l'altre, dels penyals d'Honor i del Castell d'Alaró. Dels voltants del poble, neix el torrent de Coanegra. En qualsevol dels punts del recorregut que farem per accedir a l'Alzinar primer i a l'Avenc de son Pou després, podem llegir un text d'Antònia Ordinas que fa referència a aquests paisatges.
El vent de granera
Els mesos de març i d'abril eren ventosos a la vall. L'alzinar de la costa del cementeri, just devora canostra, brumia com una fera enfadada per qualque malifeta patida i s'espolsava la cabellera espessa i platejada com si la follia s'hagués ensenyorit d'ella.
M'agradava endinsar-me dins l'alzinar quan el vent el feia enfadar. M'ajocava vora una soca i em quedava corpresa escoltant els bramuls i els xiulos del vent que exercien sobre el meu esperit infantil una estranya atracció.
Em semblava cosa màgica que un element que ni es podia tocar ni veure fos capaç d'organitzar aquell aldarull i com que en el fons no m'acabava de creure que el vent fos de veritat invisible, jo esperava veure'l prop dins l'alzinar que era el lloc on pareixia més present.
Així idò, en sentir-lo bufar, tot i esquivant el control de ma mare, jo prenia costeta i dins l'alzinar s'ha dit, veiam si aconseguiria veure'l.
El que més m'agradava dels dies que feia vent era que agranava la carrera i els camins. Els netetjava de pols i de fulles, deixant-los tan nets com el dia del Corpus, quan les dones adesaven per tot allà on havia de passar la processó. Per aquest motiu, el vàrem batiar amb el nom de vent de granera.
Aquest vent de granera tenia, a més a més, una altra virtut: ens deixava regals en forma de pedrolins refulgents que gaudíem de guardar per admirar-los al sol. Eren perits fragments de quars que es desprenien del roquissar i de les pedres dels marges, massa feixucs perquè el vent se'ls endugués. Després de la ventada quedaven perfectament visibles i convidaven a què la nostra imaginació bastís l'existència de tresors magnífics que poc a poc, ventada rere ventada, anàvem acumulant amb avarícia dins les nostres capsetes de llauna.
De tant en tant fèiem intercanvis amb les nostres pedres precioses i, tot plegat, ens sentíem vertaderament posseïdors d'un tresor extraordinari...
Vent de granera: crit de misteri, reclam d'indrets ignots, presagis de llum per venir
Altres indrets de Bunyola: